Corrupció

El país torna a estar mogut, i commogut, per un nou important cas de corrupció política que afecta al partit del govern de l’Estat, així com els sumaris oberts d’altres casos que ja estan en seu judicial. La corrupció política sembla estructural al sistema polític espanyol, tot i que cal matissar aquesta idea per no treure’n falses conclusions. Com, per exemple, afirmar que tota la política és corrupte o tots els polítics són corruptes. És una conclusió equivocada, molt distorsionada de la realitat. La majoria de polítics són persones honrades, abnegades i entregades a defensar el que consideren que és l’interès general. Però en política, també es dóna, que algunes persones han perdut el referent moral del comportament honrat, de la mateixa manera que en altres activitats ha passat el mateixa. Perquè el fenomen de la corrupció va més enllà del món de la política, és una actitud moral que afecta a molts àmbits de l’activitat humana. Hi ha sensació de degradació moral de la societat que facilita l’aparició de la corrupció en molts camps de l’activitat humana.

Corrupció és un substantiu que té molts adjectius. Cada un d’ells delimita un camp d’actuació diferent. Hi ha corrupció política, econòmica, empresarial, sindical, judicial, policial, eclesial, esportiva i així una llarga llista d’àmbits on les desviacions del comportament humà faciliten l’aparició de diversos. La corrupció és un dels resultats de la cobdícia humana i representa un desordre moral. Com diu el papa Francesc, avui es parla molt de la corrupció però cal assumir que la corrupció, generalment, comença “per una petita cosa, no sé, per no ajustar bé la balança i allò que era un quilo: no, fem 900 grams però que sembli un quilo. La corrupció comença amb poc” i després pot ser que no tingui aturador. “A poc a poc, a poc a poc, es cau en el pecat, es cau en la corrupció”. Cal tenir els ulls oberts per no caure en aquesta temptació molt present en la societat actual, en part per la pèrdua de referents morals.