Més enllà dels gihadistes i la islamofòbia

Avui escric a patir de simples impressions molt subjectives i matisades pels filtres personals. És evident que tot això condiciona la manera de llegir la realitat. Tot aquest preàmbul és per reconèixer com a molt positiva la noticia del dia: la important detenció de suposats gihadistes vinculats amb greus atemptats a Bèlgica d'ara fa un any. Un gran èxit dels mossos. Tots els elogis per ells i la seva tasca d’informació. Davant d’una notícia d’aquesta magnitud els mitjans de comunicació s'han esplaiat i han destacat el perill que aquests musulmans radicals representaven per la seguretat de la nostra societat. El que em preocupa és el transsumpte de fons que alguns medis estan deixant anar: Barcelona es la seu dels irreductibles violents musulmans i ara, i així ho demostren les evidències, perfectament connectats amb els atemptats gihadistes més greus. Com que aquestes notícies no queden equilibrades per altres que ajudin a pensar que la comunitat de catalans musulmans són unes persones tranquil·les i pacífiques, podria donar-se el cas que l’opinió pública quedés atrapada per les imatges més negatives dels musulmans sense distingir massa el gra de la palla. 

Els populismes polítics s’aprofiten d’aquesta situació per estimular discursos de la por i de defensa dels de casa primer, per sustentat les seves estratègies per assaltar el poder. Dóna la impressió que una part de la societat política. En la mesura que aquest populisme vol fer-se més transversal per captar més vots del centre polític, com està fent ara Marine Le Pen a França, la islamofòbia pot ser un bon recurs per mobilitzar vots atemorits per l’aparició d’un islam polític a Europa. Ahir un amic, ben coneixedor de la realitat francesa, em comentava que tenia constància que una part del vot gai francès havia basculat cap al Front Nacional perquè propiciava una política de contenció al creixent pes polític de l’islam a França. Curiosament, aquest argumentari d’un sector dels gais francesos, coincidia amb les reticències que alguns gais catalans tenen amb l’islam per la seva homofòbia. És d’esperar que la prudència política ajudi a frenar el creixement de la islamofòbia populista. Però també caldria ser més imaginatius per introduir en l’opinió pública una imatge més real de l’islam de Catalunya.