Glosses per la vida quotidiana

Els cristians som persones esperançades, compartim amb altres el convenciment de que les injustícies seran vençudes per la tenacitat humana de fer el bé. No renunciem  a esperar en un món millor on regni la justícia i la pau. La força d’aquest esperança és el convenciment que la resurrecció venç tota mort. “No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers. No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la. Porta la justícia amb fermesa, sense vacil·lar ni doblegar-se, fins que l'haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.” (Is 42, 1-4)

Les persones, en general, no som de pedra picada. Som febles i més volubles del que ens pensem. Malgrat tenir principis i conviccions fermes, som vulnerables a les incongruències pròpies de la condició humana. Hem d’assumir i acceptar-ho confiant que l’amor dels altres sabrà perdonar les nostres faltes.“T’ho dic amb tota veritat: Quan el gall cantarà, m’hauràs negat tres vegades” (Jn 13, 38)

Vivim en un temps on l’individualisme s’imposa. Al darrera d’aquesta actitud hi ha un fort egoisme que impedeix l’adhesió a grans causes i evita qualsevol compromís estable. L’amor al proïsme i la donació sense límits se’n ressenten perquè sóc apreciats. Cal tornar a parlar i practicar dels grans valors i virtuts que donen sentit a la vida. “El Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes” (Mt 20,28)