Vivim en un món on hi ha admiració
per la falsedat i la hipocresia. En general, les persones critiquem els
comportaments dels altres i som benèvols amb el que fem, fins i tot arribem a
justificar totes les nostres contradiccions. ¿Quina autoritat tenim per judicar
als altres quan som benèvols amb els nostres judicis?. “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar
pedres”. Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra” (Jn 8,7)
Algun cops ens sentim cansats o
desanimats. Percebem que les coses no ens van bé o considerem que el món no
se’n surt en resoldre els seus problemes. Tot i així, cal mantenir viva la
confiança i esperar que les circumstàncies canviaran si ens posem en marxa per
canviar-les. Mentrestant, cal obrir el cor per ser acollits pels altres.“No m’amagueu la vostra mirada en aquesta
hora de perill; escolteu atentament, no trigueu més a respondre ara que us
invoco”. (Salm 101)
Som més esclaus de la mundanitat del que
ens pensem. Al llarg de del dia ens trobem davant situacions que exigeixen
discernir cóm actuar. Són moments que demanen petits instants de judici moral a
fi de saber a quin costat es troba la veritat. Aquests moments posen a judici
interior les nostres virtuts i principis. Segons quina sigui la nostra resposta
serem lliures o ens mantindrem esclaus. “Si
us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu
la veritat i la veritat us farà lliures” (Jn 8, 31-32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada