L’amor als altres hauria de ser el motor
de la història i allò que donés el sentit a la vida de les persones. L’amor és
més poderós que la mort perquè aporta gruix a la vida. L’amor tot ho pot.
L’amor acompanya als que estan sols. L’amor deslliure els presos i aixeca de la
pols al desvalgut. On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu. “Ell que sempre havia estimat els seus en el
món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava”.(Jn 13,1)
L’experiència de Setmana Santa evoca allò
que és important i els aspectes de la vida que són secundaris o accessoris. La
seva renúncia ens allibera i ajuda a centrar-nos per descobrir que la vida és
prou important com per no ser viscuda en lloc de centrar-nos en les nostres
pors. Aquests dies d’intensa pregària ajuden a trobar allò que és del món i
renuncià a la mundanitat. “Ja que heu
ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt” (Col 3,1)
Pot passar que caminem per la vida sense
adonar-nos qui tenim al costat o sense entendre el sentit dels esdeveniments.
Cal aturar-se i contemplar els fets per treure’n el seu sentit. Cal saber
escoltar el nostre entorn i contrastar-lo amb els valors i principis que ens
sostenen. Així descobrirem el com ens parlen els signes dels temps. “¿No és veritat que els nostre cors
s’abrusaven dins el nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de
les Escriptures?” (Lc 24,32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada