No sempre surten les coses com voldríem. Molts cops,
ens entristim perquè veiem que els nostres consells són desatesos. En aquests
moments hem de ser perseverants i esperançats. No es tracta de dubtar de
nosaltres mateixos, sinó de saber trobar el moment oportú per tornar a exposar
les nostres opinions. “A vosaltres us
conec i sé que no teniu dins vostre l'amor de Déu. Jo he vingut en nom del meu
Pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a aquest sí
que l'acollireu” (Jn 4,42-43)
No
podem perdre mai l’esperança. En tothom moment hem de confiar de que existeix,
més enllà de les voluntats personals, una força en la vida i en la història que
transforma les adversitats en bé. Hem de sentir aquesta certesa com a pròpia i
treballar per fer-la possible. “El Senyor
és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes que se senten desfets. Els
justos sofreixen molts mals, però el Senyor sempre els allibera” (Salm 33)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada