Els munafiqun (hipòcrites)

Quan Muhammad s’assentà a la ciutat oasis de Yatrib (Medina) ho feu per petició dels dirigents d’unes tribus d’àrabs que volien millorar la convivència en aquest indret. Després d’un temps  Muhammad aconseguí signà una acord, conegut com la Carta de Medina. Aquest acord aconseguí pacificar les relacions entre les diferents tribus àrabs i també entre els àrabs i les tribus jueves instal·lats en l’oasi. No obstant això, hi va haver un petit grup de jazrachíes dirigits per Abd Allah ibn Ubayy ibn Salul que, si bé van acceptar les bases del pacte i el paper de Muhammad en la resolució del conflicte, només ho van fer forçats per les circumstàncies i no van deixar d'actuar contra la comunitat de musulmans. Aquest grup de persones organitzades com a grup opositor són identificades per la tradició musulmana com els munafiqun, els hipòcrites.

Aquest grup, i el seu líder especialment, mai van ocultar les seves discrepàncies amb Muhammad però ho dissimulaven. La paraula munafiqun és un terme islàmic utilitzat per descriure un musulmà que exteriorment practica l'islam però que d'amagat aconsella no creure o fins i tot ignorar la religió, és a dir un hipòcrita. Les tensions entre els musulmans i els hipòcrites van quedar ben identificades en el mateix Alcorà en la sura 2 (la Vaca) en les aleies 8-12. Muhammad va carregar durament contra la fracció dels hipòcrites. Això explica les referències molt clares en l'Alcorà contra aquest grup. A l'Alcorà s'ataca directament als hipòcrites: "Quan se'ls diu:" Veniu al que Al·là ha revelat, veniu a l'Enviat! ", Veus que els hipòcrites s'aparten de tu completament" (sura 4, les Dones, aleia 61); "Els hipòcrites i les hipòcrites són tots un. Ordenen el que està malament i prohibeixen el que està bé. Tanquen les seves mans. Han oblidat a Al·là i Ell els ha oblidat. Els hipòcrites són els perversos "(sura 9, el Penediment, aleia 67) entre altres cites. Sobre la hipocresia, l’Alcorà té tota la sura 63, una breu sura de només 11 aleies, dedicada als hipòcrites.