El salmista d’aquest cant està convençut
de que Déu l’escolta i per això no es dóna per vençut. Aquest salm presenta la
fragilitat dels guanys considerats com a mer resultat del triomf personal. La
debilitat de l’arrogància derivada de creure que puc manipular la voluntat de
Déu a favor meu o que puc prescindir d’Ell. La providència opera, simplement
cal estar atent a destriar la seva intervenció.
L’autor del salm 76 es queixa davant
l’aparent oblit de Déu: “penso en les
èpoques llunyanes, recordo els temps antics, de nit rumio dintre meu u en
pregunto a mi mateix: ¿és que el Senyor ens ha abandonat per sempre?, ¿ha
deixat per sempre d’estimar-nos?, ¿és que Déu s’ha oblidat de compadir i la
seva severitat li endureix el cor?. L’individu perplex retreu a Déu el seu
silenci davant dels mals. La persona es rebel·la davant el silenci de Déu. ¿On
està Déu?. Quants cops ens hem formulat la mateixa pregunta. Aquesta pregunta
té el seu zenit en l’exclamació de Jesus “¿per
què m’has abandonat?”. Pregunta que no obté resposta i que ressonarà en el
nostre interior durant la passió de la Setmana Santa.
Però Déu no abandona. Déu no està en el
mal. M’equivocaré si cerco Déu allà on no es troba. No és en la força del mal
on Déu es manifesta. Déu no envia el mal per temperar els esperits. Ell està al
costat dels que pateixen. Com es diu a 1S 2,1-10: “es el Senyor que dóna pobresa o riquesa, que abaixa o maleeix. Aixeca
de la pols al desvalgut, treu al pobre de la cendra, per asseure’l entre els
poderosos i donar-li possessió d’un soli gloriós (...) Ell guarda els passos
dels qui l’estimen, mentre els injustos queden immòbils a les tenebres, ningú
no triomfa per la pròpia força”.
Certament, tal com diu Isaïes (Is 50,7) “El Senyor m’ajuda i per això no hem dono per
vençut”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada