El Nadal dels empresonats

Demà és el dia de reflexió. Ho hem de fer atentament per discernir el sentit del vot i saber en quin costat de la història col·loquem la nostra papereta. Però, no vull parlar de política, ni fer propaganda dels meus. Avui no toca. Vull parlar dels empresonats, siguin polítics o no polítics, preventius o penats. Tant se val. Tots tenen en comú la condició d’estar privats de llibertat per l’Estat. Aquests dies he escoltat alguns testimonis dels empresonats en Estremeras o relats dels familiars del empresonats a Soto del Real. Al sentir el que explicaven he percebut que el sistema penitenciari d’Espanya, per més que es digui que és per ajudar a la reinserció social, en la pràctica m’impulsa a pensar que és per venjar el suposat mal causat pels empresonats.

Les condicions de vida en algunes presons són indignes, vexatòries i, perquè no dir-ho, inhumanes. Els empresonats s’ho passen malament Fins i tot, les persones amb penes més extremes tenen dret a que l’Estat preservi la seva dignitat. Si a més, el motiu d’estada a la presó és discutible jurídicament, no queda altra sortida que la indignació i la denúncia. Els cristians tenim una fe contrastada per la presó d’alguns apòstols i de molts sants. Siguem solidaris durant aquests dies amb els polítics catalans privats de llibertat. En el dia de Nadal, el nostre pensament ha de fer present en mig de les nostres celebracions, amb un senzill gest, com posar quatre llaços grocs en l'arbre de Nadal, podem expressar  la nostra solidaritat, complicitat i afecte amb aquells empresonats que no poden viure aquesta festa amb els seus.