La manipulació mental del terme explosió violenta

Alguna paràgraf de la providència dictada pel jutge Llarena em recorda el que la litúrgia cristiana proclama de renúncia a Satanàs, les seves obres i les seves seduccions en el moment del baptisme. A tots els polítics empresonats se’ls ha demanat una renúncia a l’independentisme unilateral, el rebuig a la legislació de desconnexió i a tota seducció per reprendre qualsevol estratègia similar la practicada fins ara i l’acceptació de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Tots els consellers han fet, a la seva manera, la promesa baptismal. Però no ha tots se’ls ha concedit la sortida de la presó. Quatre d’ells segueixen empresonats perquè el jutge aprecia risc de reiterar en una conducta que valora directament vinculada a l’exercici de la violència.

Des del meu total desconeixement dels aspectes penals, m’agradaria saber quin és el nucli de les decisions judicials: els fets i/o les actituds, allò que és objectivable com a delicte i/o  allò que pertany al terreny de les voluntats o les idees. Mentre el terreny dels fets tot és contrastable amb la tipificació delictiva, en l’àmbit de les actituds les valoracions es mouen en les subjectivitats i com a tals condicionades pels judicis previs de l’observador. Dit això, entenc que la comissió d’un delicte objectivable és indiscutible perquè és contrastable; però resulta més difícil objectivar consideracions del tipus “les seves aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta que, si es reitera, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que s'hi vegin afectats” perquè és una suposició tan demostrable com la contrària. Pensar que la decisió de restar en presó depengui d’aquesta feblesa de criteri m’esglaia perquè em qüestiona la idoneïtat o encert del judici. Però, el que és més greu, és l’expressió “explosió violenta” pel que significa de manipulació del marc mental de les persones. A l’evocar una explosió violenta el text crea una associació cognitiva amb explosius i en aquest país els explosius són bombes i les bombes és terrorisme. És gravíssim l’ús d’aquesta expressió per la manipulació que comporta i l’alteració de  la veritat que la justícia pretén establir. Les persones que se’ls nega la llibertat en nom d’aquest risc ha donat proves reiterades dels seus comportaments pacífics i el compromís pel civisme.

També resulta paradoxal que, en una societat de grans incerteses i de difícil predicibilitat dels riscos i esdeveniments, s’afirmi amb contundència, com diu la providència del magistrat, que "el risc de reiteració de les seves conductes imposa a aquest instructor més grau de rigor i cautela a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context despullat de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable, no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física". Vivim en la societat de la incertesa total i la justícia no pot pretendre posseir la seguretat de pronosticar el risc de reiteració per justificar la privació de llibertat. No ho entenc.

Tinc els meus dubtes, i torno al tema de la religió, que alhora d’emetre una decisió judicial sigui correcte voler condensar en aquest gest la moralitat del bé comú. Penso que això és el que passa quan el jutge afirma que el perill, valoració que pot ser objectiva como subjectiva, no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten mentideres, "sinó que exigeix ​​constatar que la possibilitat de nous atacs hagi efectivament desaparegut, o que de mica en mica es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real". Només a partir d’un judici d’intencions fet des de la pròpia subjectivitat, i només des d’aquesta perspectiva, es pot sostenir l’afirmació del jutge de que en l’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez el risc de reiteració delictiva "reflecteix la probabilitat que puguin reproduir-se actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat". Novament, en nom de la llei un òrgan judicial ha pres una decisió ajustada però no justa. Novament, es confirma que quan hi ha un conflicte el que primer es perd és la veritat. Novament, esglaia el silenci de molts dirigents polític per interessos partides i el seu silenci els fa còmplices d’una injustícia.