Ahir, en un dissabte fresquet,
amb un fred preludi de la calidesa de les festes de Nadal, uns quants
cristians, convocats pel grup de cristians per la independència vinculats a l’ANC,
ens aplegarem al llarg del matí i tarda per
expressar la nostra solidaritat amb els polítics i dirigents socials
empresonats o a l’exili. L’Església de sant Felip Neri de Barcelona fou un
magnífic espai per acollir paraules i músiques que amb diferents tons
expressaven l’ideal de comunió fraterna entre els assistents i les persones amb
absència forçada per la repressió de l’Estat espanyol.
Va impressionar-me el testimoni
de Txell Bonet, la companya de Jordi Cuixart. Acabava d’arribar de la presó d’Estremera
amb el fill de sis mesos ben arrapat el cos. Amb poques paraules, molt ben
trobades, transmeté la l’estat anímic del seu marit. Ens parlà de la seva fortalesa
interior malgrat les dificultats de viure empresonat. La seva breu intervenció quedà
il·luminada per l’anècdota que explicà referent a l’actitud del seu marit. Els empresonats
tenen dret a rebre dos paquets cada mes de roba i altres complements enviats
per la família. El primer paquet del mes de desembre fou bàsicament roba d’abric
per combatre el fred de la presó. Ara quan tocava preparar el segon paquet en
Jordi Cuixart tornà a demanar roba d’abric. La seva dona li preguntà si en
tenia prou amb la primera tramesa i en Jordi respongué que era per repartir-la
amb la gent que no en té. Llavors, l’església esclatà en aplaudiments i molts
cristians se’ns feu present la paràbola del Judici Final de Mateu 25.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada