Estem en temps d’espera d’un fet que trasbalsarà els
nostres cors: el Nadal. El dia en que Déu s’encarna per compartir la condició
humana, assumir les nostres sofrences i proposar-nos un camí de consol i
salvació. És una espera confiada perquè sabem que després del Nadal ve la
Pasqua on tota llum il·lumina la foscor. “Els
pobres desvalguts buscaven aigua i ni en trobaven, la set els ressecava la
llengua. Jo, el Senyor, el Déu d’Israel, els escolto i no els abandó: dalt les
muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i
estanys en el desert”.(Is 41,17-18)
La fe sense obres és insuficient, morta es deia abans.
Necessitem allunyar-nos dels consells que es mostren una fe només plena de
devocions i cultes. Ens cal anar pels camins de les persones que estimen de cor
i les seves obres són testimoni de l’amor. La contemplació i l’acció ens han
d’acompanyar mentre fem el nostre camí. “Les
obres acrediten l’autèntica saviesa” (Mt
11,19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada