El Nadal ens ha dut l’anuncia
joiós de que les esperances de cadascú de nosaltres no serà defraudada. Se’ns
ha anunciat un canvi radical en la història de la humanitat. Ha nascut pobre i
humil un infant que és reconegut com la glòria de Déu perquè és el Messies
esperat.
El cel proclama la seva justícia i tots els pobles contemplen la seva
glòria
Apunta pels justos la llum, i l’alegria per els rectes de cor.
Salm 96
El naixement d’un infant, Jesús,
anunciat com a llum que il·lumina als qui viuen a la fosca, intranquil·litzà el
poder polític del seu temps. La reacció del poder fou cruel: assassinar tots
els nadons per així eliminar aquell que li podia fer competència. La reacció
dels pares davant d’aquest perill fou l’exili. Avui també, l’exili del refugiat
és el camí que segueixen molts pares fan per salvar la vida dels seus fills. “Un àngel del senyor s’aparegué a Josep en
somni i li digué: “Llevat de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a
Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per
matar-lo” (Mt 2,13)
La litúrgia nadalenca ens ajudar
a reflexionar sobre el símbol de la llum i com ella venç tota foscor. Gràcies a
la llum evitem avançar a les palpentes sense saber on anem perquè la foscor
priva veure-hi. L’estimació és la llum que ens permet caminar veient-hi i sense
ensopegar. Els qui afirmen que estan en
la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui
estimen els germans viuen en la llum, i res no els fa ensopegar, però els qui
no els estimen estan en la fosca. (1Jn 2, 9-11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada