Indignant

Per més que m’esforci i posi bona voluntat, m’indigno i m’irrito davant la displicència reiterada de les autoritats de l’Estat espanyol amb Catalunya. No  hi ha dia que no trobi motius per voler marxar d’Espanya quan abans, millor. La gestió de l’esquela per la recent mort de Carles Santos, és un exemple, de com el l’Estat tracta amb menysteniment els assumptes dels catalans. ¿Per què han trigat tants dies en publicar-la quan es preceptiu fer-ho? Abans del 155 es publicaven el dia següent de la defunció. Ara no. Fins i tot, han agrupat en la seva esquela a Montserrat Pau morta quasi un mes abans. Aquesta actitud dels aplicadors del 155 és pròpia de misarables.

Més motius per la indignació i sortir-se’n d’Espanya. ¿Per què les autoritats d’Aragó reclamen les obres de Sjena que estan a Catalunya i no es reclamen les que es troben al museu del Prado, a Toledo o altres indrets? Cadascú por fer la seva interpretació, però la realitat és que els catalans apareixem, a la llum de certes informacions com espoliadors de l’art de Sixena. Un altre exemple, l’acomiadament dels treballadors de les delegacions de Catalunya a l’estranger. Els medis de comunicació han presentat aquestes delegacions com ambaixades camuflades i, aprofitant el 155, el govern les ha tancat. ¿Per què es tanquen aquestes delegacions i es mantenen les delegacions que moltes comunitats autònomes tenen l’estranger? Podríem fer-nos moltes preguntes similars. Hi ha una actitud continuada de menyspreu vers els catalans, en general, siguin o no independentistes. Perquè quan des de l’Estat s’actua menystenint la iniciativa política catalana, per exemple, recorrent lleis del Parlament català, i el Tribunal Constitucional les anul·la es perjudica a tots els catalans, sigui quina sigui la seva orientació política. Davant de tanta rancúnia només hi ha la sortida de la independència.