L’espera d’Advent arriba al seu final. Aquesta espera
dóna sentit a la nostra esperança. Al final d’aquest temps podrem donar raó de
la nostra esperança i cantarem avui es ha nascut un nen que és Jesús el Messies
redemptor. Faré germinar un rebrot
legítim del llinatge de David, i serà un rei excel·lent, que farà regnar en el
país la justícia i el bé. (Jr 23, 5)
Més d’un cop hem percebut que el nostre món no se’n surt
per resoldre uns problemes cada cop més complexos i, en alguns casos, difícils
d’entendre. Si anem al fons de les qüestions se’ns fa evident que molts
d’aquests problemes es resoldrien amb un gran canvi d’actitud en el cor
d’algunes persones. Cal una conversió de cor per estimar més i ser més
acollidors i compassius amb les altres persones. Ens visitarà un sol que ve del cel, per guiar els nostres passos per
camins de pau. (Lc 1,78-79)
Sovint tenim la sensació de que la maldat, dit així i de
forma genèrica, té més predicament i presència en el món que la bondat. Tenim
la sensació de de que el món no se’n surt per resoldre els grans problemes que
creen injustícies, desigualtats i patiments. No hem de perdre l’esperança i ens
de mantenir esperançat que la foscor serà vençuda per la llum de la veritat i
l’amor.
¿Qui pot estar
a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot
estar-se al recinte sagrat?
El qui té el
cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia
en els déus falsos.
(Salm 23)
Com sempre molt bones reflexions,que la llum del Nadal Il-lumíni a tothom
ResponElimina