Els musulmans patiren una forta
derrota en mans dels bizantins en la batalla de Mu’ta l’any 629. Però la
historiografia islàmica manipulà el text de l’Alcorà per tapar aquest fet.
L'Alcorà es refereix a aquesta batalla en la sura 2, Els Bizantins, text
probablement revelat en l'any 630 just després de la batalla de Mu'ta amb
l'objectiu d'elevar la moral dels musulmans i prometre una ràpida venjança per
la derrota rebuda. Però, el text es desvirtuà per amagar la derrota. La majoria
de comentaris sobre aquestes aleies diuen que es tracta d’una profecia sobre
els bizantins. Seguidament es presenten les primeres aleies d'aquesta sura i s'han
posat entre parèntesis, per a alguns termes, les paraules àrabs utilitzades en
la seva composició.
Els bizantins han estat vençuts (gulibat) en els confins del país. Però,
després de la seva derrota (galabi-bim), venceran (sayaglibuna) dintre de
diversos anys. Tot està en mans d'Al·là, tant el passat com el futur. Aquest
dia, els creients estan de festa de l'auxili d'Al·là. Ha protegit qui Ell vol.
És el Poderós, el Misericordiós (30,2-5).
Diu Regeix Blanchère en el seu
comentari sobre l'Alcorà que els primers versets d'aquesta sura resulten
incomprensibles segons quina sigui la traducció dels originals àrabs. D'acord
amb les traduccions habituals sembla que la sura sigui una invitació als
musulmans de alegrar-se de la futura victòria dels bizantins. Però, i aquí està
l'aparent absurditat del text, ¿per què els musulmans han alegrar-se de la
propera victòria dels seus enemics? ¿Quin sentit té ?. E. M. Gallez afirma que és
possible una altra interpretació a partir d'un altre tipus de vocalització del
text. Es tracta de canviar les vocals de tres paraules fonamentals en aquestes
aleies que tenen la mateixa arrel. Aquest exercici és legítim perquè les vocals
foren incorporades tardanament al text alcorànic original. Aquestes paraules
són: han estat vençuts (gulibat), victòria i venceran
(seran vencedors, segons la traducció). És evident que la paraula àrab galabi-bim ha de traduir-se per victòria
i no per derrota, ja que l'arrel d'aquesta paraula, glb, no pot originar el substantiu derrota tal com figura en la
majoria de les traduccions. Segons quines siguin les vocals incorporades a les
arrels s'obtenen les formes passives o actives de les mateixes paraules.
Canviant la veu activa per la versió passiva per un simple canvi de vocals el
text adquireix un altre sentit. Llavors, les aleies de les sura 2 dirien
Els bizantins han vençut (galabat) en els confins del país. Però, després
de la seva victòria (galibi-bim), seran vençuts (sayaglabuna) dintre de
diversos anys. Tot està en mans d'Al·là, tant el passat com el futur. Aquest
dia, els creients estan de festa de l'auxili d'Al·là. Ha protegit qui Ell vol.
És el Poderós, el Misericordiós (30,2-5).
Amb aquest canvi en les vocals,
el text adquireix sentit i és el que probablement tenia en el seu origen. Es
tractava d'un text ben lluny de ser una profecia d’un esdeveniment futur, sinó una
referència a una situació viscuda recentment, la derrota de Mu'ta de 629,
presentada de forma esperançada en anunciar que els vençuts seran vencedors. I
va ser així, cinc anys després. Aquest exemple, a més de mostrar com en un
moment hi va haver interès a presentar la batalla de Mu'ta no com una derrota,
és un exemple clar de com els textos alcorànics poden alterar-se per una simple
manipulació gramatical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada