La Constitució incomplida

Avui fa 39 anys moltes persones anàrem a votar sí al projecte constitucional. Veníem d’una  ferotge dictadura i la Constitució oferia la possibilitat d’obrir-nos a la democràcia esperant l’acompliment positiu dels pactes constitucionals. La Constitució era la meta d’un gran pacte ciutadà i l’inici d’un camí que estàvem convocats a recórrer tots, sense restriccions, amb generositat i compromís democràtic. Però anys després, en el moment de fer balanç, els desencís és gran. La Constitució ha esdevingut una norma jurídica tancada, fossilitzada i insensible als canvis de la societat. En lloc d’anar-se adaptant a les transformacions de la societat, els principis constitucionals són un fre per ajudar els processos de canvi de la societat i motiu d’indignació pel seu constant incompliment

La Constitució ha esdevingut un pacte caducat i incomplert permanent en nombroses ocasions, de tal manera que el seu fracàs li ha restat legitimitat. Cada incompliment reiterat dels acords constitucionals augmenta la seva desafecció entre la ciutadania. Els anomenats constitucionalistes són la versió hipòcrita de la política. Sota la pretesa defensa de la Constitució s’amaguen moltes ideologies reaccionaries i totalitàries que aspiren limitar la majoria de drets ciutadans preservats en el pacte constitucional. La caducitat d’alguns dels pactes constitucionals és més que evident, com són palesos els seus incompliments. En podem recordar-ne alguns.

La Constitució estableix la igualtat com a fonament de l’Estat social i democràtica, però recentment la Comissió Europea ha dit que Espanya és un dels països amb més desigualtat de la UE. L’article 14 del pacte constitucional, diu que els ciutadans no es poden discriminar per raó de sexe. 39 anys després de l’aprovació constitucional les dones segueixen discriminades en molts aspectes: més atur, salaris més baixos, més hores de treball a la llar, etc.. La Constitució estableix l’aconfessionalitat de les institucions públiques, però la religió catòlica segueix tenint uns privilegis que no tenen les altres confessions. En la Constitució també reconeix la llibertat d’expressió però diversos informes internacionals evidencien el retrocés d’aquesta llibertat. També són principis constitucionals el caràcter progressiu del sistema fiscal, el dret al treball i una remuneració suficient per satisfer les necessitats personals i familiars, el dret de l’habitatge digne, cap d’aquests drets es compleixen avui. Com tampoc es efectiu la participació i progrés dels joves en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural. L’article 50 de la Constitució parla d’una sistema de pensions adequats i actualitzats periòdicament, mentre la realitat demostra tot el contrari.

La constitució té aquests, i molts altres incompliments, com també té buits que no permeten respondre a les necessitats de la societat que pretén servir. El més evident ara, és la incapacitat constitucional de respondre a les demandes de molts catalans de ser escoltats i poder celebrar un referèndum per decidir sobre la independència de Catalunya. Davant d’aquesta situació, el camí a seguir és reconèixer la total caducitat de la Constitució de 1978 i emprendre el camí de la seva profunda reforma. A Espanya, cal un nou pacte constitucional fruit d’un procés de diàleg profund i sincer. Un nou consens sobre els grans problemes d’aquest país i els grans reptes que ha d’afrontar. Si els suposats constitucionalistes es neguen, com semblen fer-ho, a discutir-ho tot, resultarà que ells seran els principals obstacles de la consolidació dels principis constitucionals que diuen defensar.