Tot i que pot semblar una
obvietat, cal repetir quants cops calgui que Catalunya no és laica. Per mes que
ho reiterin algunes persones, la societat catalana, en termes de creences, és
plural. La diversitat de creences comporta una pluralitat religiosa que enriqueix
i contribueix a vertebrar la identitat de Catalunya. Aquesta identitat ve de
lluny i es projecte cap el futur. La identitat nacional és el resultat d'un
teixit d'associacions de factors que ens fan diferents, ni millors ni pitjors
que els nostres veïns; simplement diferents. Un d'aquests factors és el fet
religiós. La societat catalana ha incorporat progressivament en la seva matriu
d’identitat moltes coses que tenen el seu origen en l’assumpció cultural
d'elements de la tradició cristiana.
És cert que la tradició religiosa
cristiana no és la única font de referents de la identitat catalana, però és
innegable que el cristianisme ha deixat una notable petjada, totalment
identificable en la cultura catalana. Sense anar més lluny, la festa de fa dos
dies, la Immaculada Concepció, forma part de la imaginari cultural català com
ho poden ser les festes religioses tan pròpies com el Nadal, Sant Esteve, Reis,
Divendres Sant, Dilluns de Pasqua, Sant Joan, l’Assumpció (la Mare de Déu
d’Agost), les festes patronals de les ciutats i pobles o Sant Jordi. Totes,
excepte la darrera són festives i ningú ho qüestiona. Bé, la majoria de gent.
Com, tampoc poca gent dubte que la força màgica de la festivitat de Sant Jordi
és que sigui un dia feiner.
La discussió sobre quins
haurien de ser els dies festius a incloure en el calendari laboral incideix
sobre aquests temes. És cert que algunes festivitats, segons el dia en que
caiguin, poden interrompre la cadena productiva afectant l’activitat econòmica.
Però la discussió sobre els dies festius no hauria de circumscriure únicament
als aspectes econòmics; també hauria de valorar en quina manera el calendari
laboral incideix sobre elements d'identitat: els orígens i les arrels de
sentir-nos pertànyer al poble català. Per això, cal anar amb molta cautela
sobre aquests temes i no perdre en les discussions bous i esquelles. Perdre les
arrel i no adonar-nos que determinats dies festius també ajuden a generar una
altra activitat econòmica i comercial de més proximitat i arrelada a la
tradició popular. Visquem en profunditat els cicles festius sense renunciar a
mantenir vius els signes que es diferencien com a societat.
Totalment d'acord
ResponElimina