Hem d’estar esperançats. La llum sempre il·lumina la
foscor. Ens apropem al moment en que el dia començarà a guanyar la nit. Llavors
el cors cantaran avui ens haurà nascut un salvador que és el Messies el Senyor.
Serà la nit de Nadal quan per als justos apunta la llum i l’alegria als rectes
de cor.
Tenim posada
l’esperança en el Senyor/ auxili nostre i escut que ens protegeix.
És l’alegria
del nostre cor / i confiem en la presència del seu nom.
(Salm 32)
¿Per què algunes persones ens diem creients? La fe neix
en la intimitat del cor a partir d’un relació confiada amb un Déu que se’ns
presenta i sedueix. Ens fiem d’ell perquè es compromet a favor dels desvalguts,
de les persones que necessiten esperança i de tot aquell que pateix. És un Déu
amor que ha volgut compartir la història de la humanitat.
Les obres del
seu braç són potents, dispersa els homes de cor altiu, derroco els poderosos
del sol i exalça els humils. Omple de béns els pobres i els rics se’n tornen
sense res. (Lc 1,51-53)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada