Ferran Calvet i Prats

Veient la pel·lícula de TV3 “Els fills del sol” vaig intuir que el protagonista, el químic Ferran Calvet i Prats, havia estat professor meu de química a la Universitat de Barcelona. Vaig encuriosir-me pel personatge i vaig descobrir la gran figura humana que havia estat aquest científic. La vida del professor Ferran Calvet, un jove científic català natural de Vilafranca del Penedès fou especial. De jove, amb 23 anys, es convertí en el primer catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Era un científic, docent, investigador i naturista, amb una visió de la docència totalment transgressora no massa ben vist per una part de la tancada societat compostelana. La seva estada a Galícia el vinculà al nacionalisme gallec que prenia gruix en aquells anys. La guerra civil trastocà a seva brillant carrera a l’haver d’emprendre a un exili forçat, l'any 1936. Marxà a Edimburg i Estocolm treballant a l'institut de bioquímica d’aquesta ciutat on s'inicià en aquesta especialitat. L’any 1936 l’havien destituït de la seva càtedra pel bàndol franquista degut a la seva vinculació republicana i nacionalista; fins i tot va estar tancat a la presó de Tui quan intentava passar a Galícia des de Portugal el 1938.

Acabada la guerra, tornà a Galícia on fou depurat pel règim i apartat de la docència. Va haver d’anar a treballar al sector privat on fundà i dirigir l'Institut Bioquímic Miguel Servet de Vigo, d'on va passar a col·laborar amb la empresa química recentment creada Zeltia per Ramón Obella, un metge i empresari gallec, i els germans Fernández propietaris d’una indústria càrnica. El laboratoris Zeltia, un grup d'empreses quimicofarmacèutiques i de biotecnologia i nomenen a Ferran Calvet com seu director. Al front d’aquest laboratori impulsa una gran activitat química industrial obtenint diversos productes farmacèutics a partir de diversos recursos naturals. En aquests laboratoris també varen col·laborar altres científics depurats pel règim com Isidro Parga i Faustino Cordón. Aquesta empresa serví d'aixopluc de bona part de molts docents i científics represaliats pel franquisme. La gran qualitat, nivell i creativitat dels seus científics quedà ben palès per la gran quantitat d’innovacions fetes en el camp farmacèutic i de la química industrial.

Gràcies al prestigi guanyat al capdavant dels laboratoris Zeltia Ferran Calvet fou reintegrat a la càtedra de Química Orgànica de la Universitat de Salamanca el curs 1944-1945, primer i després a la Universitat d'Oviedo l'any 1948. El curs 1952-1953 la seva plaça va ser permutada amb el professor José Manuel Pertierra que es trobava a la Universitat de Barcelona com catedràtic de Química Tècnica. L’any 1961, quan aquesta càtedra es separà en dos: Química Orgànica i Bioquímica va aconseguí per oposició la càtedra de Bioquímica. Morí el 16 de juny de 1988. Tota la vida de Ferran Calvet, plena, compromesa, intensa i rica, em fou segrestada en els meus anys universitaris. Els alumnes del selectiu de Ciències que rebíem  classes de química en una aula que estava en el pati de lletres ignoràvem la gran figura humana i científica que ens donava química. Només ens fixaven en l’anècdota del seu cabell blanc i la seva habilitat, extraordinària, d’omplir la pissarra amb les complexes fórmules de les reaccions químiques escrites amb les dues mans simultàniament. Petita anècdota d’un gran home i científic que fou Ferran Calvet. Llàstima que ho sabut masses anys tard. Un altre exemple d’una història moralment lloable que fou segrestada pel franquisme.