Corrupció, hipocresia i adulació, perills eclesials

Nou missatge del papa Francesc en la seva missa diària. Aquest cop contra els hipòcrites i aduladors. Sembla una avís per navegants en moments d’aigües turbulentes. Fa dos dies el mateix papa advertia del perill dels corruptes eclesials, ahir la seva preocupació es centrava en els hipòcrites i aduladors com a manera de ser dels corruptes. Tot sembla anar dirigit contra unes persones situades en els entorns dels poders eclesials i que han fet la seva carrera sota l’ombra del poder curial. Els sermons matinals del papa Francesc facilita que les persones que l’escolten o llegeixen puguin treure’n conclusions per analogia, més enllà del sentit evangèlic de les paraules textuals. Per exemple, quan el papa parla de que els cristians no han de ser social o políticament correctes, com els hipòcrites, sinó que han de guiar-se per la veritat de l’Evangeli està afirmant dues coses. Una crítica general als hipòcrites i una defensa de la força de la Bona Nova com a guia vital pel comportaments dels cristians.

De nou l’interès papal es centra en els corruptes i, segons digué dies passats, aquests estan presents dins de l’Església catòlica. “El llenguatge de la corrupció és la hipocresia” afirmà el papa Francesc; els hipòcrites acostumen a fer el que feren els fariseus i herodians en relació al tribut al César “volien fer caure a Jesús en una trampa”. Per analogia, hom pot preguntar-se; ¿qui vol fer caure al papa Francesc en una trampa?. Aquelles persones que “tracten de mostrar-se com a amics" però tot és fals perquè, va dir el papa, "ells no estimen la veritat, sinó solament a si mateixos, i així tracten d'enganyar, d'involucrar als altres en el seu engany, en la seva mentida. Tenen un cor mentider, no poden dir la veritat”

El papa Francesc augmentà la gravetat de les seves paraules des d’una lectura basada en l’analogia quan advertí que aquests hipòcrites poden ser amables avui i traïdors demà.  Per això advertí que els hipòcrites i aduladors empren un “llenguatge persuasiu” amb la pretensió de fer caure en “l’error i la mentida” i sovint fan servir la ironia. El que avui s'apropen a Jesús, en l’episodi del tribut del Cèsar,  i "semblen tan amables en el llenguatge, són els mateixos que aniran la nit del dijous, per portar-ho a l'Hort de les Oliveres, i el divendres el portaran a Pilat". En canvi, Jesús demana exactament el contrari als seus seguidors un llenguatge de "si, sí, no, no", una "paraula de debò i amb amor". Finalment, el papa Francesc advertí que les persones han de ser fortes per vèncer una "certa debilitat interior", estimulada per la "vanitat", la qual permet que "ens agrada que diguin coses bones sobre nosaltres". Això "ho saben els corruptes" i "amb aquest llenguatge tracten d'afeblir-nos". Dures i contundents paraules del papa Francesc que, més que un simple comentari a un text evangèlic, dóna la impressió de ser una clara advertència contra algunes persones en concret. Es d’esperar que aquestes clares paraules vagin acompanyades de decisions de govern també clares.