Teresa Forcades, un nou estil de lideratge

Darrerament he sentit alguns comentaris displicents sobre l’alternativa que promou Teresa Forcades. Es critica, per exemple, que no aconsegueix masses adhesions telemàtiques a la seva causa, que les seves propostes són genèriques, que no toca de peus a terra o que les seves alternatives són utòpiques, etc... Tot per arribar a la precipitada conclusió que la política sempre s’ha de moure per vies institucionals tradicionals i seguint els canons que la societat ha establert per fer política. Quin error ! Quin immens error !. Aquestes actituds em recorden la conversa que vaig tenir amb un important dirigent polític als pocs dies de que les acampades dels indignats a la plaça Catalunya de Barcelona. Segons aquest important dirigent això era un foc d’encenalls, una qüestió fugissera que no calia prestar-hi atenció. Hi ha persones que la seva estructura mental d’anàlisi els impedeix identificar les noves realitats polítiques i valorar-les adequadament. No entenen la realitat, per més que aquesta es mostri reiterada i contundentment als seus ulls.

El que expressa Teresa Forcades és el que experiment emocionalment moltes persones. Ella ha tingut la força interior de formular-lo i estructurar un relat que el fa creïble per varies raons: la seva condició d’opció de fe, és monja; perquè refusa aprofitar el seu lideratge per medrar políticament i perquè és dona. És interessant analitzar el lideratge que ella aporta a la política. Mentre que els dirigents polítics tradicionals són promoguts al lideratge polític perquè són, precisament, els dirigents d’un partit i han estat seleccionats per les elits partidistes per assumir aquest rol, el cas de la Teresa Forcades és diferent. El seu lideratge neix de baix a partir de l’ús de la seva paraula, la qual és capaç de mobilitzar persones les quals s’identifiquen amb ella i hi confien. Els especialistes en lideratge dirien: el lideratge de la Teresa Forcades és un lideratge ressonant en la mida que entra en ressonància amb el cor de les persones perquè arriba als seus sentiments i és adaptatiu perquè situa la ciutadania davant dels seus problemes, els obliga a pensar i els emplaça a canviar el seu propi destí. No es pot menystenir la capacitat de lideratge de la Teresa Forcades. Tornaria a ser un greu error polític comès pel cofoisme polític.