Gihadistes made in Spain

Els experts en terrorisme musulmà, Fernando Reinares y Carola García-Calvo, han estudiat el perfil socio-demogràfic dels terroristes gihadistes condemnats o morts en actes terroristes a Espanya entre els anys 1992 i 2012. L’anàlisi ha trobat que tots els terroristes són homes i que les tres quartes parts d’aquests comptaven amb entre 25 i 39 anys quan van ser detinguts o van perdre la vida en algun atemptats. En la seva majoria estaven casats i tenien fills. Vuit de cada deu eren estrangers. Destaquen, sobre el conjunt, els de nacionalitat algeriana i marroquina. Només un 4,8% havia nascut a Espanya. El seu nivell educatiu és divers: hi ha gairebé tants individus sense educació reglada com amb estudis universitaris. Respecte a les seves ocupacions també hi ha una gran diversitat. Es de destacar que un de cada quatre no tenia una ocupació coneguda. El 22,2% comptava amb antecedents penals al Espanya per delictes diferents als terroristes. Set de cada deu es localitzaven, gairebé a parts iguals, en la Comunitat de Madrid o a Catalunya.

Quan en l’estudi es diferencien dos períodes temporals, un de 1995 a 2003 i l’altre de 2004 a 2012 les dades sobre l'evolució del perfil sociodemogràfic dels gihadistes a Espanya adverteixen que un creixement considerablement del percentatge dels individus amb menys de 30 anys i d'estrangers, en particular de marroquins i pakistanesos. S'observa així mateix una progressiva deterioració en el nivell educatiu i una propensió a l'increment dels percentatges corresponents tant a els qui desenvolupen ocupacions laborals de baixa o cap qualificació com els que, abans d’estar implicats en activitats de terrorisme gihadista, havien estat condemnats per delictes de criminalitat ordinària. Finalment, mentre que el nombre de gihadistes a Madrid es manté sense aparents variacions, Catalunya es converteix en un focus cada vegada més rellevant de terroristes.

L’estudi conclou que si aquestes tendències han de ser matisades en relació a una sèrie de variables entre les quals s'inclouen l'edat, la situació administrativa, la nacionalitat, el nivell educatiu i l'ocupació, per exemple, pel fet de que a Espanya estan emergint, en nombre considerable, les segones generacions de musulmans, descendents d'immigrants procedents de països amb societats majoritàriament musulmanes. En aquest sentit i a la llum d'experiències d’altres països, com la del Regne Unit, on determinats segments d'aquestes segones generacions s'han mostrat especialment vulnerables a la incidència dels processos de radicalització gihadista, es pot afirmar que a Espanya ja s’ha traspassat el llindar a partir del qual es genera un apreciable potencial de terrorisme gihadista de caire autòcton, que s’afegeix al que existeix de per se a Ceuta i Melilla. Per tot, els autors afirmen que és urgent implementar un adequat pla de prevenció de la radicalització associada a aquesta expressió del fenomen terrorista.