Els alevites - I

Els alevites - I

7 juny 2013

La revolta a Turquia ha posat de manifest l’existència d’una minoria religiosa, els musulmans alevites, que es senten represaliats pel govern d’Ankara. Les cròniques periodístiques comenten que moltes de les persones presents en la plaça Taksim pertanyen a aquesta religió.  La seva protesta pot tenir varis motius. El primer, el règim d’Erdogan dóna suport a l’oposició sunnita al règim  de Bachar el Asad de Síria la religió del qual és musulmana alauita, branc de la tradició xiïta, amb la qual estan vinculats els alevites. Un altre motiu d’indignació dels alevites és la proposta de posar el nom del sultà Selim el Valent (1465-1520) a un no pont sobre el Bòsfor. Aquest sultà fou un enemic acèrrim dels chiites i dels alevís els quals va perseguí i masacrà a Anatòlia. Un altre motiu d’indignació, més compartit amb altres ciutadans turcs, és la poca qualitat democràtica del govern d’Erdogan. Així, darrera del conflicte actual a Turquia s’amaga també un conflicte religiós.

¿Qui són els musulmans alevites? Hi ha qui pensa que el nom d’aquesta corrent dels musulmans prové d‘Alī ibn Abī Tālib gendre i cossí del profeta Mahomma. Els noms Aleví i Alauita prové del terme àrab Alawi però, tot i tenir la mateixa etimologia, fan referència a grups religiosos diferents que tenen creences i pràctiques diferenciades. Els alauites són molt importants a Síria. Alguns lingüístiques tenen una altra interpretació etimològica per explicar l’origen d’aquest grup religiós. Proposen que el terme aleví deriva dels mots Halay o Hilay que en kurd vol dir “punta de la flama de foc” o del terme Aley que en turc vol dir flama.

Els creients alevites poden oscil·lar entre el 20 i el 30% de la població turca (entre 14-21 milions de persones). A Turquía la població aleví es concentra a Anatòlia oriental i a la costa del mar Egeu; igualment hi ha importants comunitats a Estambul reunides en el barri de Gazi Osmanpasha. També estan presents a Iran (uns 3 milions), al Turkmenistán. A l’Irak hi ha mig milió de alevites d’origen turc.

L'alévisme està vinculat al xiïsme duodécimam a través del cinquè imam (Dja'far al-sadiq) i al filòsof i místic persa Hajji Bektash Veli (1209-1271) fundador de la corrent bektachi dins dels alevites a qui la genealogía mítica el relaciona també al cinquè imam. Aquesta confraria alevita jugà un paper important en l'islamització de l’Anatòlia i dels Balkans. El semah, sema en turc, cerimònia religiosa dels alevies bektachi, ha estat classificat com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

Les creences alevites no estan massa  definides perquè no hi ha cap autoritat que les unifiqui. La seva fe es transmet oralment i és poc coneguda fora d’aquesta religió. Cada comunitat alevita té la seva pròpia dinàmica que introdueix una gran diversitat d’interpretacions sobre els elements bàsics d’aquesta religió. Les creences comunes dels alevites està reunida en els buyruk que són el compendi d’escrits i diàlegs recopilats pel sheij sufí Safi al-Din (escrit també amb la grafia Safioddín Ardabil), per Ya‘far as Sádiq sisè imam dels xiïtes el qual és seguit pels xiïtes duodecimams i altres erudits.