La governança de la
societat és una activitat difícil perquè, entre altres coses, és complexa. És
un exercici permanent de lideratge obert que pretén transformar la societat i
les persones, sense substituir-les en la seva responsabilitat de ser els actors
principals del seu propi destí. El lideratge dels governants ha d’estar
orientat a que la ciutadania sigui un protagonista actiu en la construcció del
futur. No és una tasca fàcil perquè aquesta orientació no és majoritària en la
societat ni en els partits de l’actual sistema polític. Més aviat, el model de
democràcia representatiu ha tret el protagonisme als ciutadans i ha afavorit el
domini d’una élit política que es perpetua en el poder en nom del poble però
sense el poble.
Però els temps estan canviant. Està apareixent un nou
paradigma social que s’imposa lentament a partir de petites actuacions socials
i polítiques encara no del tot perceptibles o nítides. És com si allò que fos nou
estigués, en bona mesura, per venir encara mentre que el que és vell es
resistís a desaparèixer. L’evidència és que els instruments d’anàlisi política
vàlids per entendre la societat del passat no serveixen per interpretar i preparar
les alternatives de la societat que està naixent. El problema és que els
esquemes mentals de la majoria de polítics, les formes organitzatives de les
formacions polítiques i l’arquitectura política actual impedeixen entendre i
comprendre l’abast del que està passant. De tal manera que la governança del
present es fa amb instruments del passat i amb una mentalitat amb importants dificultats
per veure el futur que està venint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada