Sant Pere i sant Pau

La festivitat de demà commemora la figura de dos dels grans homes d’església: l’apòstol Pere i Pau, apòstol sobrevingut després de ser un perseguidor dels cristians. Tots dos evoquen dues maneres d’entendre i viure la fe. Si el primer fou deixeble dels inicis de la predicació de Jesús i aquest li confià la construcció de l’Església; Pau esdevingué el gran artífex de la transformació del cristianisme d’una secta jueva a una religió d’abast universal. Si Pere representava el judaisme pur i instituïu; Pau esdevingué l’home obert dialogant amb les cultures en les quals el cristianisme havia de dialogar i expressar-se.

Tant Pere i Pau son persones que, en un moment determinant prengueren distància amb Jesús. Pere, el deixeble del primer moment, home senzill i de cultura popular, tot i la seva adhesió entusiàstica al projecte de Jesús, no dubte en negar-lo tres vegades. Les seves negacions són fruit d’una por molt humana. Pau, persona culte i de ciutadania cosmopolita, anà més enllà i durant un temps perseguí els cristians sens treva. Inclús participa d’alguna manera en el martiri de sant Esteve. Però després, experimentà un procés de conversió que el portà a canviar la seva vida i les seves adhesions. Pere i Pau es reconciliaren amb Jesús i el trobaren a través del penediment. Aquesta és, entre moltes, una de les lliçons de la vida d’aquests dos grans testimonis del seguiment de Jesús. La fe sempre es necessita viure des de l’actitud del penediment.