Els
cristians hem d’entendre que les nostre propostes són una possibilitat més dins
d’una societat plural i diversa. On coexisteixen vàries propostes portadores de
sentit. Com a església hem de constatar que no sempre hem sabut acollit prou bé
les diferencies, més aviat les hem espantat. Però no ha de ser així. Si volem
ser eclesialment intel·ligibles a la raó d’avui hem d’acceptar que cada
individu es portador de significats que donen sentit a la vida i junts podem
conviure des de la diferencia. Contra el pronòstic de la fi de les religions,
les evidències mostres que una de les característiques del moment present és
l’emergència del fet religiós com a font de sentit.
Vivim
la fe en un context de grans transformacions culturals. La nova modernitat ha
comportat una profunda transformació dels valors referents tradicionals. Ara
tot es fragmenta i es reivindica el relativisme, la diversitat, el relat petit,
la particularitat, la dimensió local, la subjectivitat, l'emoció, i la
deconstrucció. En aquest context l'Església catòlica s'interroga sobre la seva
missió i ha de saber explicar quina la seva proposta de salvació i felicitat.
Però hom hem de fer-ho amb un llenguatge renovat, amb actituds coherents entre
el que es diu i es fa, i renunciant a aquelles complicitats que desvirtuen i
contaminen el missatge de l’Evangeli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada