El salm 63 diu “em sosté la teva ma” (Sl 63,9). No hem
de tenir por de dir-ho i viure d’acord amb aquesta confessió. Afirmar-ho és una
confessió d’amor a Déu i de confiança que, malgrat que ens alguns moments pugui
sentir-me feble, pobre o dissortat l’amor de Déu em sosté. És una declaració de
confiança que neix de l’experiència de l’amor de Déu més enllà dels prejudicis
humans. És, en definitiva, estar convençut de viure cada dia, tot i les
dificultats, allò que diu la carta als Romans: "esperant contra tota
esperança, va creure" (Rm 4,18).
És temps d'esperar, és un temps de crida a l’esperança i anunciar que és possible
la salvació en tota la seva plenitud. Això és el que hem de procurar transmetre
al nostre entorn. Especialment ho hem fer-ho enmig de la plaça pública perquè
se'ns entengui i respecti. Cerquem l'esperança amb alegria i convenciment, això és el que hem de proclamar.
Les
calamitats del moment present ens podem introduir al pessimisme i a la
desesperança. Més d’un cop podem exclamar ¿Déu
meu perquè ens has abandonat?. És en aquests moments quan la pregària ens
ha de sostenir en el nostre compromís a favor de la justícia del Regne de Déu.
El cel nou i la terra nova han de ser possibles aquí, en la terra gràcies al
nostre treball a favor de la caritat i la justícia. La nostre tradició ens
presenta la vida de l’Església lligada a la història de la salvació; però la
nostre responsabilitat, ara i aquí, és mostrar i construir la salvació en la
història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada