Els alevites – II

Els principis bàsics de la religió alevita són: monoteisme en Alà que no és comprés de la mateixa manera per totes les corrents alevites; amor i respecte a totes les persones; tolerància amb les altres religions; atorgament de gran valor al treball com acte d’adoració; igualtat home dona de tal manera que tots preguen junts; monogàmia; consideren que el seu fundador Alí i Mahoma estan íntimament complementats, són com dos cares de la mateixa moneda. Molts alevites afirmen que per pertànyer a la seva religió no cal creure en Déu, atès que Déu es pot considerar l'element bo que es troba en l'ésser humà, tal com la frase "Déu és l'home i l'home és Déu", citada pels mestres alevites. Visió que els apropa al sufisme islàmic i la mística cristiana.

Els musulmans alevites coincideixen amb els doudecimams, tot i que es diferencien en altres aspectes doctrinals, en que reconeixen que Alī ibn Abī Tālib és l’iniciador d’una sèrie dotze d’imams protectors de l’Islam. Els alevites tenen l’Alcorà com un llibre religiós de referència, però no el consideren com un llibre sagrat. Segueixen genèricament les orientacions de l’Alcorà però amb moltes excepcions, com per exemple, la poligamia, ni s’identifiquen amb els pilars de l’Islam propis de les altres tradicions musulmanes. Per això no fan les pregàries diàries preceptives de l’Islam tradicionals, la peregrinació a La Meca i altres pràctiques. No tenen mesquites, però sí uns espais de reunió. La pràctica religiosa alevita ha rebut i integrat les influències d’altres religions, moltes d’elles preislàmiques del Pròxim Orient.

No hi ha una jerarquia religiosa en la fe alevita, ni es coneixen líders teològics que exerceixen un mestratge. Sí que hi ha la figura del guia espiritual, denominat dede. Aquest guia ha de ser sempre d'una família concreta, vinculat d’alguna manera a la descendència d'Alí. El dede assumeix el seu rol a causa del seu llinatge, no per les seves capacitats de tal manera que poden haver-hi dedes incompetents però que per raó del seu origen es troben obligats a dirigir les reunions religioses. Les trobades religioses, es dicen cem, se celebra en el cemevi, un edifici amb diferents usos: espai per menjar-hi, lloc d'ensenyament i o d’administració. A diferència d’altres musulmans, els alevites fan servir per les seves oracions i ritus l’idioma turc. Dins dels alevites el grup sufí bektashí és el més important.

Els alevites es consideren mensypreats i atacats pels musulmans sunnites xiïtes. Aquests consideren als alevites com uns heretges. Aquesta consideració fa que no hi hagi matrimonis entre musulmans tradicionals i els alevites. Malgrat que sunnites i xiïtes consideren als alevites com no musulmans, el govern turc els reconeix com a tals. Els alevites creuen que la seva proposta religiosa és més coherent amb l’esperit dels trucs que l’Islam àrab.