Yennayer amazic

La comunitat amaziga catalana celebrà ahir l’inici d’any. Segons el seu calendari es començava l’any 2964. Els amazics són un ampli grup humà que agrupa a 25 milions de persones que viuen en 10 Estats africans diferents. Un 50% dels amazics viuen al Marroc i els 70% de la immigració marroquina a Catalunya és d’origen amazic. En els darrers anys hi hagut una recuperació acurada de la seva identitat que passa per l’afirmació de la seva llengua i escriptura, totalment diferenciada de l’àrab, de les seves festes i tradicions. Aquest sentiment nacionalista ha aportat un reconeixement del fet diferencial amazic al Marroc des de l’any 2011.

Els amazics, coneguts altrament com a berebers, situen l’any zero del calendari 950 anys abans del naixement de Crist. Originalment el primer dia de l’any, yennayer, era el 14 de gener però en els darrers anys, al recuperar la tradició amazic s’ha establert que fos el dia 12 en commemoració de l'ascens al poder del primer faraó líbic a Egipte. Es tracta d’un calendari agrari tradicional referenciat als cicles de la terra. S’empra per regular els treballs del camp adequant-los al ritme de les estacions. Aquest calendari és forà útil en les feines agrícoles ja que el calendari àrab islàmic, al seguir el ritme de la lluna, i per tant no tenir en compte el cicle de les estacions de l’any, és poc útil per estructurar les tasques agrícoles.

Es considera que el particular calendari agrícola amazic deriva del calendari julià  introduït a l'Àfrica durant la dominació de Roma. Així ho demostren les següents coincidències: els noms dels mesos d'aquest calendari deriven dels corresponents noms llatins; la longitud de l'any i de cada mes és la mateixa del calendari julià amb tres anys de 365 dies seguits per un any de traspàs de 366 amb mesos de 30 i 31 dies, amb el segon de 28 quan es de traspàs. El primer dia de l'any se celebra de maneres diverses a les diferents regions amazic. És costum prendre menjar amb aliments particulars que varien segons el lloc. En la part mediterrània del Magreb es prenen dàtils i més al sud, fins les zones properes al Sahel, cuscús amb verdures. En aquests llocs s’acostuma amagar un pinyol entre el menjar i a qui li toca es diu que tindrà un any molt afortunat i mereix el respecte de tothom. En algunes regions es sacrifica 'un animal, normalment un pollastre.