Fi d’etapa, però no de cursa

Estimats amics, amigues i coneguts faig públic un text que ha tingut una llarga maduració, quasi bé un any, una reposada meditació i una escriptura cautelosa i lenta. En ell faig públic algunes decisions que he pres en l’àmbit polític i que pot sorprendre a les persones que coneixen la meva llarga trajectòria de compromís al servei d’una causa, un país i les seves persones, especialment les més desfavorides i vulnerables. Penso que al fer-lo públic clarifico un aspecte de la situació personal per la qual he estat preguntat repetidament per alguns amics en els darrers temps. Vull compartir un estat d’ànim i un convenciment llargament reposat en el contrast de les conviccions. Per això, després de tant temps considero que puc fer explícita la meva decisió. El text que ve a continuació és una reelaboració de la carta enviada a inicis d’aquest any demanant la meva baixa a la formació política en la qual havia estat identificat i adscrit en els darrers anys.

He sentit tristesa per haver de fer aquest escrit, perquè en ell explico una decisió llargament meditada que afecta a la meva íntima convicció de les meves idees polítiques. He decidit, després d’un procés de discerniment acurat, deixar la militància política activa. Deixo amics i il·lusions. Espero conservar ambdues. No tinc prou paraules d’agraïment a tantes persones que hem fet junts el camí i els hi agreixo tot el que m’han donat i compartit. D’ells he aprés molta generositat i entrega a la causa de fer un món més just, lliure i igualitari.

Però ara, els camins han divergit i la cruïlla en la qual m’he situat, i m’han situat, em porta a prendre una altre direcció. El projecte polític està viu, però calen noves perspectives i mantenir vives unes fidelitats que, lamentablement, no percebo vives en el partit on he militat tants anys. Fora una contradicció personal seguir portant a la cartera un carnet que respecto i admiro. Prec aquesta decisió  per honradesa i respecte a les persones estan identificades amb aquest projecte. Fora insostenible, per coherència personal, dissimular la meva incomoditat amb el rumb que han pres unes persones que fins ara tenien la meva total confiança. Però ara tindria la sensació d’una profunda desorientació i incomoditat política seguir identificant-me amb les seves propostes. Per això he pres aquesta decisió.

No deixo la política perquè sense ella la societat no és civilització. Però deixo una manera d’entendre la política que mai m’ha agradat i que ara s’ha fet més evident. Des de la meva vocació política seguiré lluitant per unes virtuts que crec necessàries per humanitzar la societat. Afirmo que virtuts com la solidaritat, la fraternitat, la igualtat, la llibertat basades en el respecte, el diàleg, la comprensió i la voluntat d’enteniment. Sense elles la política està avocada a la mentida i l’engany. Negoci per uns i entreteniment per altres.

Afirmo el meu compromís per Catalunya des de les ganes d’aportar, en el procés obert en un present entusiasmadors, la meva sensibilitat socialdemòcrata teixida a partir de les meves profundes conviccions cristianes. M’identifico amb les corrents social cristianes que han estat a la base de molts projectes polítics d’aquí i de fora. Ho faig des del convenciment que Catalunya necessita per tenir una força política que aglutini la sensibilitat política que s’identifica com a socialdemòcrata catalana i catalanista. No es poden fer renuncies en aquests objectius  i principis. Especialment ara, quan molts catalans i catalanes han afirmat convençuts i entusiasmats el camí per l’assoliment de la plena sobirania del nostre país.

Fins ara havia confiava que existia un espai polític singular identificat amb aquests ideals. Però la realitat ha torçat aquestes expectatives. Considero que els catalans hem quedat orfes d’una formació política que reuneixi aquests valors polítics. Em dol aquesta situació perquè és també, en petita mesura, un fracàs personal. La meva vida política ha estat sempre alineada amb aquests objectiu i ara arribo a la conclusió de que no ha estat possible fer-lo realitat.

No renuncio a treballar per intentar aconseguir aquests objectius i seguir aportant la meva sensibilitat política en benefici de la ciutadania de Catalunya. Estic al servei d’un projecte i d’uns ideals els quals crec i defenso. Intentaré fer-ho amb rigor i al costat d’aquelles persones que també cerquen i persegueixen els mateixos fins. La suma de voluntats ens enforteix i aporta il·lusió. Ara em toca mirar el futur i situar-me al costat d’aquelles persones, estiguin o estiguin, que estan fent un camí similar en aquesta cursa per fer de Catalunya un país sobirà, pròsper i just.