La rica i complexa reflexió del pensador Zygmunt Bauman
resumida en el seu darrer llibre, ¿La riqueza
d’uns pocs ens beneficia a tots?, serveix per mostrar les dificultats que tenen
amplis sectors de la societat per fer una reflexió sobre la felicitat autònoma
de la comprensió consumista de la vida. La idea comuna és que felicitat i
consum estan estretament unides. Es considera que a mes PIB més felicitat. La
mirada atenta d’aquesta analista i pensador de la societat moderna descobreix
que les societats avui són molt més desiguals. Els desajustos en la distribució
de la riquesa demostra com aquests desequilibris són font d’angoixa,
desesperació, inseguretat i por. Les conseqüències són dramàtiques pels
individus com per la pròpia societat. Per Bauman la felicitat no rau en l’acumulació
de la riquesa, sinó en la seva distribució. Els paràmetres de la felicitat estan
vinculats a com es comparteixen els bens molt més que a la seva possessió.
Bauman evoca al seu temps de joventut, quan vivia a l’Europa
oriental, per comentar que la gent d’aquella època era molt més feliç que ara
tot i tenir molt menys del que es pot tenir avui. La seva felicitat estava
fonamentada en el compartir, en el fet de viure en comunitats solidàries i amb
bones relacions de veïnatge on les persones es coneixien i cooperaven entre
elles. Aquesta dimensió comunitària aportava la seguretat necessària per
contemplar la vida amb tranquil·litat. Però avui ja no és així. L’error ha
estat que l’individu modern, sota l’emmirallament del progrés consumista ha substituït
el ser pel tenir. Aquest agut pensador de la societat moderna considera que la felicitat
està relacionada també amb el treball i que una feina ben feta aporta una gran
satisfacció personal. El problema de les societats modernes és que les persones
no es defineixen pel que són i fan, sinó pel que compren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada