La història de la humanitat està plena d’homes i dones
que mai surten en els manuals històrics com a vencedors de res perquè aquests
llibres de recullen les vides de les persones que han viscut com han pogut la
coherència dels seus ideals i principis. Aquesta voluntat de fidelitat ha
situat a aquestes persones en la perifèria de la societat. Allí on els dies són
grisos i fa fred; on el confortable llit és substituït per l’incòmode sofà i
les penes es succeeixen sense interrupció. Des de la perifèria urbana aquestes
persones tenen pocs motius per somriure, però afirmen amb il·lusió i tenacitat
la seva voluntat de viure. D’anar fins al final, costi el que costi, i en
general molt, amb la coherència del seu pensament.
La pel·lícula dels germans Coen Inside Lleywin Davis és un magnífic relat de tot això. Cal mirar
aquesta obra des de la perifèria de la societat, allí on els marginats
involuntaris viuen i celebren la joia de viure d’acord amb els seus ideals. La
mateixa pel·lícula explica que, si bé en alguns casos és relativament fàcil
abandonar la perifèria si es renunciar als ideals, mantenir-se fidel a un
mateix comporta moltes dificultats. Lleywin
Davis mostra als espectadors que, tot i les dificultats que comporta estar
al marge de la societat, val la pena viure-hi perquè no es renuncia a cap dels
convenciment. Els germans Coen han confeccionat un magnífic poema visual. És un
viatge espiritual i místic a través d’unes excel·lents imatges on destaca la mirada
entristidíssima del protagonisme i unes cançons que s’apoderen dels sentiments.
Us recomano anar a veure aquesta petita joia i compartir la seva proclama a la
llibertat personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada