Conviccions

En un funeral d’un familiar el celebrant de l’eucaristia destacà la importància que tenia pel difunt la recerca del sentit de la vida. Aquesta actitud vital el movia a fer-se constantment preguntes i cercar respostes. Les quals poc a poc anaven teixint la seva actitud i construint el conjunt de les seves creences i principis. De tal manera que es podia afirmar que el difunt era una persona de conviccions fermes. Aquesta afirmació em recordà el que s’havia comentat durant aquests dies d’un altre difunt, en Nelson Mandela.

Les cròniques destacaven les grans conviccions de Nelson Mandela elaborades, quasi bé destil·lades lentament, durant els seus anys de presó. La fermesa del seu caràcter provenia del convenciment profund de la força de les seves conviccions enfront les adversitats fins i tot en els moments difícils. Mandela deia que tot això estava resumit en el poema Invictus de William Ernest Henley i, de manera especial en els versos que diuen “Amo sóc del meu propi destí /:capità de la meva pròpia ànima” que havia copiat en una paper i que duia sempre, a manera de talismà, a la butxaca.

El poema d’Henley és un cant a la força que donen les conviccions fonamentades en una ànima enfortida per una creences profundes. El poema diu així

Més enllà de la nit que m’envolta

negra como l’abisme insondable,

jo agraeixo al Déu que sigui

per la meva ànima invicta.

Atrapat en aquest circumstancial lloc

mai m’he lamentat ni he plorat

Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,

el meu cap sagna, però no m’he prostrat.

Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes

m’acorralen amb terror les ombres.

Però tants anys d’amenaces

em troben sense cap temor.

Ja no importa quin va ser el meu camí,

quantes culpes he acumulat.

Amo sóc del meu propi destí:

Capità de la meva pròpia ànima.