El problema que de Catalunya no és Espanya, sinó amb unes
persones que estan instal·lades en els ressorts de l’Estat i des d’allí fer els
tripijocs necessaris per mantenir-se en la inèrcia del poder. César Molines diu
que aquestes persones conformen l’elit extractiva segons la terminologia popularitzada per
Acemoglu y Robinson. El seu objectiu, no és ni l’interès general ni extrem el guany
de les diferents realitats territorials que integren avui Espanya. Les elits
extractives són uns àvids captadors de rendes en benefici propi. Res mes. No
tenen cap interès general superior. Per això busquen ocupar el polític per
controlar el BOE a fi de dominar el mercat bàsicament a través de les empreses
regulades (banca, energètiques, constructores i telecomunicacions.
Quan Catalunya demana modificar les regles de joc de
l’Estat el que posa en evidència són les contradiccions d’aquesta elit
extractiva perquè veu perillar la seva hegemonia. Mentre la classe polític de
la cort madrilenya viu per alimentar aquesta elit, que tan mal ha fet al desenvolupament
econòmic del país, la revolta catalana reivindica un model de creixement
econòmic basat en la riquesa de les iniciatives del emprenedors i no dels
voltors de l’especulació financera. El catalanisme política ha pres de nou
consciència de que, a més de tenir una personalitat històrica diferenciada amb
voluntat d’autogovernar el seu destí, té clar que també patrocina una altra
manera d’entendre com gestionar la producció de la riquesa del país. Forma part
de la pròpia identitat de Catalunya un model de desenvolupament econòmic que ha
nascut, consolidat i prosperat al marge de la protecció del poder polític
estatal.
La greu crisi econòmica ha situat aquestes empreses
davant la necessitat d’assumir un model d’estat capaç de situar de nou el poder
de decisió política en favor dels interessos generals i no en benefici d’uns
pocs que han viscut prou bé sota l’ombra de l’estructures de l’Estat. Aquesta
pressa de consciència alimenta l’esperit de revolta d’una Catalunya que vol
tornar a poder influir directament sobre aquells aspectes de la política
general que li afecten directament i sobre aquelles qüestions que són bàsiques
en la definició de la seva identitat històrica: la llengua i la cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada