Silvestre II

Quan el debat polític porta a extremar les opinions convé asserenar els punts de vista i ser curós en no negar les dades que tenen rellevància pel seu interès històric. ¿Quines dades donen a Catalunya una personalitat singular? Una aproximació és identificar el grau d’influència que ha tingut Catalunya, com a nació, és a dir, com espai territorial amb una cultura i una llengua que l’identifica i la singularitza, sobre persones provinents d’altres cultures mundials.  Un exercici útil és evocar algunes figures eclesiàstiques catòliques que al llarg del temps han conegut i han rebut la influència de la cultura catalana. Un d’aquests personatges fou el papa Silvestre II.

Silvestre II fou papa de l’Església catòlica entre el 2 d'abril de 999 i 12 de maig del 1003 data en que morí a Roma. El precedí Gregori V en el papat i el succeí Joan VII. El nom civil de Silvestre era Gerbert d'Orlhac. Havia nascut cap l’any 938 a Belliac, comtat d'Alvèrnia, França. Fou el primer papa d'origen occità. Era un gran erudit en el camp de la filosofia i matemàtica. La seva sensibilitat cultural el convertí en un protagonista actiu de la renaixença occidental durant l'edat mitjana.  La seva vida eclesiàstica començà l’any 963 al monestir de Sant Guerau d'Orlhac on estudià gramàtica, retòrica i lògica. L’any 967 residí a la cort del comte de Barcelona, Borrell II, per tal de rebre una adequada formació científica sota el mestratge del bisbe Ató de Vic, prestigiós expert en matemàtiques, astronomia i música. Durant aquest època visqué tres anys al Monestir de Santa Maria de Ripoll des d’on, probablement viatjà a Còrdova i a Sevilla on deuria entrar en contacte amb la ciència àrab. Aquest coneixement el permeté i iniciar-se en l'estudi de les matemàtiques i de l'astronomia gràcies el qual li permeté introduir a l'Europa cristiana el sistema decimal i el nombre zero. Els seus grans coneixements li permeteren inventar i construir diversos objectes destinats a l'aprenentatge i a la investigació. Entre aquests invents destaquen uns àbacs, un globus terrestre, un orgue i rellotges. La seva capacitat creativa feu despertar sospites de bruixeria.

L’any 969 anà a Roma acompanyant, en una peregrinació, el comte Borrell II. Aquest fet li permetré relacionar-se amb el Papa Joan XIII i l'emperador Otó I. El gran coneixement que tenia Gerbert d'Orlhac feu que l’emperador el nomenés tutor del seu fill, el futur Otó II. Després restà durant força temps a Reims com assessor del seu arquebisbe, on destacà com a gran erudit del que s’anomenava Quadrivi, conjunt de disciplines que incloïa l'aritmètica, la geometria, l'astronomia i la música. L’any 983 l'emperador Otó II l’anomenà abat del monestir benedictí de Bobbio, però tornà a novament a Reims per seguir de conseller del seu arquebisbe.

Durant aquesta època visqué en primera persona els diversos conflictes que es produïren a França en relació a la successió dinàstica i els nomenaments episcopals fets pels reis. Fruit d’aquestes tensions Gerbert fou nomenat arquebisbe de Reims. Aquest nomenat provocà un enfrontament amb Roma, que negava que el rei francès pogués triar els arquebisbes. Després d’uns anys com arquebisbe fou destituït en aquest càrrec l’any 996. Gerbert va renunciar a la seva dignitat d’arquebisbe i es refugià a la cort de l'emperador Otó III. Abandonà la cort l’any 998 quan fou designat arquebisbe de Ravenna. Gerbert d'Orlhac fou escollit papa el 2 d'abril del 999 per mort de Gregori V el mes de febrer anterior. Va escollir com a nom de papa el de Silvestre II en homenatge a Silvestre I, qui fou papa en temps de l'emperador Constantí, que va adoptar el cristianisme com a religió oficial de l'imperi Romà.