¿Quins són els valors comuns que ens permeten viure uns
amb els altres? ¿Com es construeix el consens cívic? ¿Hi ha alguns valors superiors
més enllà del consens circumstancial? ¿Quin és el paper de les religions en tot
això?. La major diversitat religiosa i cultural de les societats modernes ha obligat
a revisar el sistema de valors i principis que articulaven la convivència
cívica. Bàsicament perquè aquest diversitat ha incorporat en l’esfera pública
visions no sempre coincidents amb els principis generals que havien ordenat la
convivència.
Per poder definir aquests valors cívics ha d’existir un
clima de confiança que permeti establir un diàleg entre creences i cosmovisions
diferents. El diàleg és l’única camí que pot recórrer la humanitat a fi de
conviure civilitzadament. Aquest diàleg sincer comporta acceptar que tothom té
unes conviccions i ètiques particulars però que hi ha la voluntat de construir
uns principis compartits útils per la convivència. El diàleg és l’única camí
possible a recórrer per conviure amablement amb els demés. Aquest diàleg no pot
ser una cosa d’uns pocs, sinó un procés obert al qual han d’incorporar-se el
màxim nombre de persones. Només així es podrà construir el gran acord de
convivència necessari avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada