Avui existeix un
acord ampli que el civisme forma part de l’agenda política. Poques persones
qüestionen que hagin d’existir unes virtuts cíviques que la seva finalitat és
ordenar la convivència. La diversitat religiosa ajuda a desenvolupar el sistema
de valors i principis compartits que regulen la convivència. La moral comuna, o
l’ètica de mínims, es defineixen a partir del consens sorgit de la trobada
dialogal entre persones que són diverses perquè s’identifiquen amb uns valors
que són diferents. Per construir aquest consens cal situar tots aquests valors
en mig de la plaça pública i trobar aquells que defineixen la societat com a
madura, decent, civilitzada i humanitzada.
La convivència de
les societats està estructurades entorn de l’esfera pública. En aquest espai es
construeix la civilitat que identifica una societat i en ell s’articula la
convivència a partir d’uns valors morals compartits. Aquests es defineixen a
partir del diàleg i l’acord entre aquells que, des de les seves pròpies
conviccions, intervenen en l’espai públic per dibuixar aquells valors
considerats cívics perquè aglutinen la societat. Gràcies a aquests valors les
persones aprenen, no només a viure juntes, sinó a conviure. A viure unes amb
les altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada