Els comentaris del pare
Laplana, director del Museu de Montserrat, sobre diverses obres d’art, a més de
ser útils per admirar la bellesa artística, aporten idees per desenvolupar
reflexions situades en l’àmbit de la contemplació cristiana. Sobre el quadre Conversió cristiana de Sant Pau de
Caravaggio que es troba a l’església Santa Maria del Popolo el de Roma, lloc
obligat de visitar, el pare Laplana remarca en que el pintor proposa una una
posada en escena que pretén ser vulgar, ordinària i dessacralitzadora. Però que
al darrera d’aquesta composició bateguen idees molt elaborades sorgides de la
filosofia neoplatònica i cristiana.
En aquesta obra Caravaggio
ha simplificat al màxim les figures i la composició. El sant Pau jacent a terra
és un jove soldat tombat i fulminat per la llum de la gràcia, que alça les mans
demanant auxili ja que s'ha quedat cec. Aquesta figura contrasta amb el que era
una costum, com el mateix Caravaggio havia emprat, de representar el sant Pau
convers com una persona adulta. En aquesta obra es tracta d’un jove que es
troba en una situació de ris: a caigut del cavall, l’animal l’han de
subjectar-lo per no ferir al jove i aquest ha quedat cec per la llum de la
gràcia. De nou, la vulgaritat de la composició, tal com senyala el pare Laplana,
ens apropa l’obra a la realitat de l’espectador. Qualsevol pot ser el jove
caigut. Perquè tot sovint les persones caiem i necessitem la gràcia per
tornar-nos a redreçar. Per sort, sempre hi ha qui frena el cavall que ens
podria fer mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada