Pakistan: l’eucaristia amb suc de raïm

Són força conegudes les dificultats que es troben els creients no musulmans a Pakistan per practicar la seva fe. No es pot amagar aquest fet. En moltes esglésies, les celebracions es fan amb guàrdies a les portes per evitar els atacs de grups fonamentalistes. En un altre extrem, menys agressiu però significatiu de la situació, hi ha el fet de que els celebrants de les eucaristies catòliques fan servir vi sense alcohol o suc de raïm en la missa atesa la prohibició islàmic de consum d’alcohol. Els analistes internacionals consideren que el Pakistan és una de les nacions més hostils a les minories religioses. Existeix tota una normativa que limita les activitats de les confessions no musulmanes. La llei contra la blasfèmia és un exemple de tot això.

Els practicants de les religions minoritàries tenen moltes dificultats per progressar socialment. El fanatisme religiós està molt present en els diferents estaments de la societat pakistanesa. Pakistan és un país que ha conegut des de 1978 una progressiva islamització iniciada durant la dictadura militar de Zia-ul-Haq. Aquesta situació contrastava amb la tolerància religiosa existent en el Pakistan dels primers moments de la seva independència l’any1947. Tot i que la constitució pakistanesa garanteix la llibertat religiosa hi ha tota una sèrie de pràctiques que ho neguen: conversions forçades a l’Islam, atacs a religions no islàmiques; tensió amb els xiïtes, discriminacions laborals pels no musulmans, detencions per blasfèmia, etc... 34 persones foren condemnades per blasfèmia durant l’any 2013 i 16 estan condemnades a mort pel mateix motiu i 20 compleixen cadena perpètua també per blasfèmia.

A nivell personal, em sap greu constatar aquesta situació perquè tinc bastants amics catalans d’origen pakistanesos que són grans defensors de la llibertat religiosa i són respectuosos amb les religions dels. La seva actitud hauria de servir com a referent perquè les autoritats del seu país respectessin les minories religioses tal com és fa a Catalunya. Aquestes autoritats haurien de ser sensibles també al sentiment, cada cop més estès, que cal canviar la política religiosa de l’estat. A Pakistan, el 57% dels pakistanesos són conscients de que els conflictes religiosos són un problema pel seu país i que cal trobar-hi una solució. Alguns analistes consideren que les tensions al Pakistan amb les minories religioses és el resultat de projectar a elles els nombrosos conflictes que enfronten els països musulmans amb Occident. Aquesta situació pot canviar perquè molts pakistanesos estan mobilitzant-se activament en defensa de les minories religioses. Cada cop més hi ha més moviments cívics d’inspiració musulmana que protegeixen la pràctica de la llibertat religiosa a Pakistan; és habitual veure com persones musulmanes encerclen les esglésies cristianes per defensar el seu culte dominical. Són petits signes esperançats que indiquen que a Pakistan s’està consolidant un estat d’opinió que demana avançar en la defensa de la llibertat religiosa per totes les creences.