Recentment s’ha celebrat la
reunió del Consell pel Futur d’Europa a Madrid. Es tracta d’una iniciativa impulsada
per l’institut Berggruen organisme creat per l’inversor internacional Nicolau Berggruen
qui té una important participació en el grup Prisa editor del diari El País. Aquest
consell, que ja ha fet dues sessions prèvies, ha reunit 26 destacats polítics,
acadèmics i empresaris d’Europa i Estats Units per debatre el que consideren
els principals temes que afecten la gobernança europea. Segons aquests
analistes el gran perill que té Europa, tal com es preveu que passarà en les
properes eleccions al parlament europeu, és la forta revifalla del populisme que
ha estat potenciat pels nous
nacionalismes amb les idees anti europees.
Afirmen que l’èxit dels
populismes és perquè tenen uns discursos polítics que simplifiquen les coses
dins d’un món que és complexes perquè tot està interrelacionat. Els nous
populismes construeixen un relat polític molt simple basat en la idea que la forta
immigració dels darrers anys és la culpable de l’augment de la desocupació i
del retrocés de l’Estat del Benestar. Aquest discurs troba audiència en les
persones durament afectades per la crisi econòmica. La meva sorpresa ha estat
en veure com alguns dels intervinents, un d’ells Felipe González, han lligat
els nou populismes amb la consolidació de la consciència nacional a Catalunya i
Escòcia. Segons l’expresident espanyol aquests nacionalismes separatistes
proposen “cremar la casa en que vivim
tots per quedar-se amb un solar que es pensen que es seu”. González
considera que aquestes nacionalismes són excloents perquè postulen la idea de
que “sols estem millor” i la història
ha demostrat que aquest plantejament és erroni.
Altres intervencions, han
defensat la idea de que cal enfortir la proposta de la unió política d’Europa.
Més Europa, més unió política per damunt de la unió econòmica. L’antic primer
ministre italià, Enrico Letta, demanà introduir èpica al relat del projecte
europeu per combatre l’atenció que desperten les propostes populistes o
nacionalistes. Aquesta idea de l’èpica també fou defensada per Felipe González
per atacar als nacionalismes. Advertint que cal avisar als ciutadans que
darrera de l’èxit del discurs èpic dels nacionalismes no hi ha res. La trobada
del Consell pel Futur d’Europa ha servit per continuar desacreditant la via
política dels nacionalismes escocès i català a través d’associar-los amb els
populismes excloents i totalitaris consolidats en alguns països europeus. El
que aquests experts han silenciat, voluntàriament uns o per desconeixement
altres, és que el nacionalisme català no és antieuropeu, tot el contrari. El
futur polític de Catalunya ha estat, està i estarà sempre lligat a la
construcció del projecte europeu, no contra ell. No té sentit una Catalunya
sobirana al marge d’Europa, o sense reconèixer que la seva matriu cultural és
clarament europeista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada