Una de les aportacions culturals del diàleg
entre les religions és que port aportar un punt de vista original sobre alguns
dels grans temes que preocupen a la humanitat. Les diferents tradicions
religioses creen comunitats de vida que esdevenen experiències de sentits
sovint força alternatius als que la societat ofereix. Aquest realitat fa que
aquestes comunitats puguin ser considerades font d’humanització. En això
resideix la seva valoració positiva com elements vertebradors de la societat.
Les societats contemporànies no podem ignorar
les aportacions positives de les religions. Enfront l’anòmia del present, fora
un luxe ignorar o menysprear la implicació de les religions en la creació de
sentis que mantenen viva l’esperança de les persones. Les tradicions
religioses, diu Habermas, “tenen una
força especial per articular intuïcions morals, sobretot en atenció a les
formes sensibles de la convivència humana. Aquest potencial converteix a la
parla religiosa, quan tracta de qüestions polítiques pertinents, un ferm
candidat per possibles continguts de veritat, que poden ser convertits llavors
des del vocabulari d’una comunitat religiosa determinada a un llenguatge
universalment accessible”. Extraordinàries paraules que permeten situar a
les religions com a actors rellevants en les agendes polítiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada