Els interessats amb la nota de la nunciatura

Tot el dia d’ahir, la nota de la nunciatura ha esta força comentada per molta gent. Jo mateix vaig dedicar-hi el meu blog. Hi han hagut moltes lectures, algunes d’elles han anat més enllà del que diu la nota i del que digué el pare abat Josep Maria Soler al Born. Cada comentarista ha projectat en el comunicat del nunci i en la conferència de l’abat Soler la seva lectura del procés sobiranista català. La visió més extrema, àmpliament reproduïda en molts medis i que ha fet un petit forat comunicatiu, és que el Vaticà està en contra del procés polític independentista endegat a Catalunya.

Vist l’impacte mediàtic de la nota de nunciatura no és impensable sospitar que el primer interessat en aquest pronunciament eclesiàstic és el govern d’Espanya. Portant aquesta lògica fins a la seva fi, hom podria pensar que ha estat fons del mateix govern, o altres instàncies superiors, les que han pressionat per que aquest comunicat sortís a la llum. Seria una reedició del cesaropapisme que tan ha presidit la política del nostre país. Més enllà d’aquest efecte comunicat, que suposo que és el que es pretenia, i dels ràpids titulars d’alguns medis que han amplificat el seu efecte, l’observació a fer-li a la Nunciatura Apostòlica és haver tret ara la nota quan habitualment calla davant dels grans problemes que té la societat espanyola.

En relació del contingut de la nota pot considerar-se que la nunciatura, en aquesta ocasió, no ha tingut la finezza esperable de la llarga experiència de la diplomàcia vaticana. La conferència de l’abat de Santa Maria de Montserrat i les seves respostes a les preguntes del col·loqui, a més de ser sempre una opinió personal, feien referència a un hipotètica situació en el cas de Catalunya que fos un estat. Situació que no pressuposava cap judici sobre el procés per el qual Catalunya hagués arribat a separar-se d’Espanya. Era obvi que, en aquest cas i ningú s’estranyaria, el Vaticà aplicaria al nou estat la pràctica diplomàtica que s’ha seguit en situació similars. Hom pot esperar que aquesta fos l’actitud que el Vaticà aplicaria en el cas de que Escòcia esdevingués independent.

Però els instigadors de la nota ni havien llegit la conferència de l’abat ni havien estat atents al col·loqui posterior, només s’havien guiat per unes notícies que recollien superficialment el que realment havia passat. Però, els hi era igual, el que pretenien era fer creure que el Vaticà estava en contra del procés sobiranista de Catalunya. Però Roma, per sort de tots, sap molt bé el que passa a Catalunya i el que és i significa el monestir de Santa Maria de Montserrat, no només a Catalunya sinó per la catolicitat.