Construir capitalitat

Fa pocs dies, es presentà el llibre blanc Barcelona, capital d’un futur estat editat per l’ajuntament de Barcelona. He tingut l’honor d’escriure el capítol Barcelona, capital per a tothom que és una petita reflexió sobre la nova perspectiva que han de tenir comprensió del fet immigratori a la ciutat de Barcelona. L’entrada al blog és una part d’aquest article.

El que pot ser Barcelona com a capital de l’Estat català és un capteniment que hauria de convocar els homes i les dones d’aquesta ciutat. És una invitació a treballar activament per fer de Barcelona la porta de Catalunya al món i entrada del món a Catalunya. Res està guanyat abans de jugar la partida de la capitalitat. Hi ha molta feina a fer, sobretot perquè aquesta capitalitat ha estat  fins ara exercida de forma més nominal que real. S’ha anat molts cops actuant a batzegades, es promovien iniciatives assumint la transitorietat de la capitalitat sense tenir-ne els recursos. Ara, el plantejament és tot un altre. Cal saber aprofitar les fortaleses de la ciutat per esdevenir la metròpoli convençuda que ha de representar Catalunya al món. En això s’ha de basar també el lideratge de Barcelona com a capital de l’Estat català. La ciutat de Barcelona ha de seguir exercint com a metròpoli del catalanisme.

Barcelona hauria d’esdevenir un nou paradigma del que ha de ser la Catalunya nació, moderna i integradora de la pluralitat de les seves realitats. Però això no ho pot fer la metròpoli en solitari. La ciutat és metropolitana i a través de les xarxes es connecta amb les altres realitats territorials de Catalunya. En aquesta interacció, Barcelona esdevé capital perquè existeix un acord de concedir- li aquesta consideració. Conscients que, en tot cas, l’atorgament sempre està condicionat per la capacitat d’exercir el lideratge. Aquest ni pot ser una apropiació ni una imposició, sinó un reconeixement d’una voluntat i una actitud. En aquest esforç de consens i compromís, Barcelona ha de mostrar un rostre genuí a la resta de Catalunya, com al món, forjat a partir de la síntesi entre política i cultura, una proposta estètica singular i l’afirmació d’unes virtuts definitòries de la seva identitat. Política, ètica i estètica s’integren per la voluntat dels barcelonins de fer ciutat i civilització.

Esdevenir capital de l’Estat català hauria de ser el propòsit animós de tots els barcelonins. Aquesta circumstància s’ha d’entendre com una oportunitat per construir una societat diferent on tothom s’hi pugui identificar i sentir-se’n partícip. Cal progressar en aquest objectiu de sumar el màxim de ciutadans en la definició de la capitalitat de Barcelona com a espai de convivència i civilitat. És tot un repte, especialment útil per combatre els impulsos cap al tancament, l’individualisme i l’escepticisme que alguns cops s’abat sobre la ciutadania, especialment quan es tracta de definir els referents bàsics comuns de la societat. La definició de capitalitat proporciona a tots els barcelonins, sense exclusió, l’oportunitat de col·laborar, des de la seva diversitat, per definir les virtuts cíviques que asseguren la convivència i permeten fer de Catalunya una nació sòlida, respectuosa amb aquells principis comunament acceptats com a civilitat. Principis de valors i virtuts que haurien de fecundar per igual la política, l’economia, la cultura i el comportament dels ciutadans.