Integració de la diversitat i convivència

Fa pocs dies, es presentà el llibre blanc Barcelona, capital d’un futur estat editat per l’ajuntament de Barcelona. He tingut l’honor d’escriure el capítol Barcelona, capital per a tothom que és una petita reflexió sobre la nova perspectiva que han de tenir comprensió del fet immigratori a la ciutat de Barcelona. L’entrada al blog és una part d’aquest article.

Barcelona ofereix, a la cultura contemporània, el substrat idoni per construir conjuntament els principis i els valors universals que permeten una convivència civilitzada, font primària de felicitat i benestar. Per construir una Barcelona cívica, cal fer de la ciutat un espai d’integració de la diversitat en un projecte comú que respecti les particularitats i complexitats dels barcelonins. La identitat cívica compartida no pot ser mai una imposició, sinó la suma multiplicativa de les diferents singularitats dels barcelonins. Caminar en aquesta direcció crea harmonia i reconciliació.

Aquest ideal, entendre la ciutat com a font de civilitat, tan desitjat per generacions anteriors, a Barcelona i a tot Catalunya, avui és un fet dinàmic i viu. No es tracta de reivindicar només aquelles tradicions que ens identifiquen com a ciutat cívica. Hem d’entendre la civilitat com un ens viu que es construeix a partir del que són i volen ser els barcelonins d’avui. Barcelonins que són persones plurals i diverses; amb valors que poden ser compartits, però també que els singularitza; amb esperances que tenen sentit en el cor de cadascú, i il·lusions que esdevenen fites comunes perquè s’expressen amb voluntat de ser compartides. Aquesta diversitat viva de Barcelona ajuda a construir la seva civilitat perquè és la base del diàleg i trobada de punts de vista diferents i plurals. Virtuts necessàries a fi de construir sobre bases sòlides un sentiment de pertinença compartit sobre el reconeixement de la ciutadania per a tots els barcelonins. És essencial que els fills d’aquelles persones que en un moment foren immigrants també sentin i estimin aquesta ciutat, que percebin Barcelona com a casa seva, la casa de tothom, allí on poden viure i realitzar els somnis i anhels perquè es consideren part d’aquesta societat.