Quid pro quo

Vull respondre a un article d’Oriolt  publicat en el portal Germinans Germinabit. M’hauria complagut dirigir-me a ell amb els seus noms i cognoms, per altra banda prou coneguts, però respecto el seu anonimat, el qual sempre he interpretat, és un parer meu, que és escut protector per poder repartir a tot i a dret contra els que no pensen com ell, els seus i les seves visions eclesials. En aquest article torna a reiterar algunes de les seves obsessions: la vinculació d’alguns catòlics amb l’independentisme i, de manera particular, la col·laboració d’algunes institucions eclesials amb la realització del procés participatiu del dia 9 de Novembre. Resulta sorprenent que, abans que el Tribunal Constitucional sentenciés sobre el 9N, Oriolt ja el qualificava d’il·legal. És una opinió no jurídica, molt més ideològica, com d’altres que sostenen el contrari. Però això no és el nucli del seu article, la seva filípica és contra la col·laboració necessària que alguns catòlics Enric Puig, Carles Armengol i Màxim Muñoz, han prestat perquè pugui fer-se el 9N. En concret, critica durament que aquestes persones han facilitat la disponibilitat de moltes de les escoles catòliques per ser seu el procés participatiu. La seva acusació és que això trenca la neutralitat eclesial.

Oriolt, sobre aquest tema, com altres qüestions, no hi ha espai a la neutralitat perquè la qüestió en debat exigeix un posicionament definit. És pot estar a favor, en contra o abstenir-se; però no es pot ser neutral. El que el Govern de Catalunya demana als catalans es un pronunciament sobre quin futur polític volen per aquest país. Els partits polítics catalans han proposat diverses alternatives a la pregunta del Govern i han adoptat diferents actituds davant del 9N, però, en cap cas se’n desentenen. La crida a la neutralitat de la institució eclesial és propiciar la pitjor alternativa a la demanda feta pel Govern: negar el dret a la participació. Aquesta és la qüestió bàsica que fonamenta moralment el 9N. No n’hi ha una altra.

Per tot això l’Església catòlica no pot restar indiferent a que els catalans puguin exercir aquest dret. Gràcies a aquesta actitud les escoles catòliques poden educar en virtutd als seus alumnes i ensenyar que, en democràcia, un dels valors fonaments és la participació i la llibertat per poder expressar les opinions. Les societats democràtiques han construït diversos camins procedimentals per facilitar la participació. La pràctica política tradicional ha creat el sistema electoral, molt propi de la democràcia representativa, però aquesta forma no esgota altres mètodes participatius que van des de la democràcia participativa fins a la democràcia directa o els processos plebiscitaris. Un d’aquests darrers és el que es vol practicar-se el proper dia 9N a Catalunya. Tots persegueixen la mateixa finalitat: saber el que pensen els ciutadans. Entre el 70% i el 80% de la ciutadania catalana volen ser consultats. La consulta, no és una simple anècdota. Per això l’argumentació d’Oriolt és un bon exemple d’un cas de quid pro quo, una simple confusió i un mal ús de conceptes democràtics.