Regeneració política

La situació de profunda crisi social i econòmica en la qual causa un incrementant alarmant de la pobresa i les desigualtats socials. Els pobres són més pobres, els rics cada cop ho són més i les esperances de les capes mitges s’esvaeixen. Moltes persones que vivien honradament del seu treball veuen com els seus ingressos disminueixen i els seus estalvis es volatilitzen, i pateixen perquè el seus fills  han d’emigrar per trobar feina o, si es queden, malviuen amb sous de misèria. Altres treballadors, es troben en una situació més dramàtica: l’atur permanent amb tot el que comporta de degradació personal.

Mentrestant, el sistema segueix perpetuant-se assegurant la seva pervivència gràcies a l’ocupació dels poders de l’estat per part d’un grup social anomenat encertadament la casta. Afortunat nom creat per  dos periodistes italians del Corriere della Sera, Antonio Stella i Sergio Rizzo, el maig de l’any 2007, quan varen publicar el llibre que titularen La Casta. L’associació entre la casta i les elits extractives han alterat el sentit social i cívic de la política. Els polítics decents es veuen desbordats pels continuats escàndols de corrupció que qüestionen la pròpia solidesa del sistema democràtic. Hi ha una progressiva proletarització de la classes mitges i l’exclusió social de les persones que es trobaven en situació de pobresa. Tot indica que, si no hi ha un canvi de tendència, la societat avança cap a un model dual: els rics i el pobres.

Davant d’aquesta situació moltes persones s’espanten i s’inquieten. Arriben a pensar que la situació és tan difícil que no es pot fer res. Aquesta presa de consciència de la realitat porta a la desorientació i al convenciment de que els canvis desitjats són impossibles. Per la seva part, molts dels partits polítics tradicionals, desconcertats per les seves crisis internes, la seva incapacitat d’entendre el que està passant i la torbació provocada per les seves immundícies internes cauen en la temptació “d’intentar a guarir les seves pròpies ferides”, segons expressió del papa Francesc. Entretinguts en els seus greus problemes  “no troben el moment per escoltar el crit dels pobres i el patiment d'aquells que han perdut la dignitat de portar a casa el pa perquè s'han quedat sense feina", cita del papa Francesc. Els que només busquen curar les seves ferides i seguir apuntalant el sistema de poder només són capaços de proposar tímides reformes que no són més que un maquillatge per trampejar  la situació actual. El risc d’aquesta actitud és, i novament manllevo unes paraules del papa Francesc, és que “la indiferència ens faci cecs, sords i muts, presents només en nosaltres mateixos, davant del mirall, i que tot el que succeeix ens sigui estrany".

Per tal de sortir d’aquesta situació cal anar més enllà i abordar les necessitats reals de les persones. Per això, como indicà el papa "és urgent abandonar els llocs comuns, que es consideren segurs i garantits, per alliberar les moltes energies amagades i no conegudes que estan presents i treballen molt concretament". Anar més enllà, vol dir ser imaginatius, crear espais d’innovació política, pensar els problemes reals i proposar solucions inèdites sense por, sense la voluntat de voler-ho controlar en benefici propi. La política ha de ser generosa i tenir amplitud de mides. Per anar més enllà dels llocs polítics comuns cal prendre la iniciativa d’impulsar un procés radical de canvi, tant a dins de les institucions polítiques com del mateix sistema polític.