En els esmorzars col·loquis de la fundació ACSAR en Josep
Maria Sala suggerí revisar si el terme xenofòbia era adequat per expressar amb
rigor totes les emocions i sentiments que els immigrants susciten en algunes
persones. És comú associar la xenofòbia a les reaccions extremes contra els
estrangers, bàsicament els immigrants. Així, en l'imaginari col·lectiu,
s'associa, per exemple, la xenofòbia amb les actituds majoritàries dels partits
d'extrema dreta. Generalment, el pensament ultra de les formacions polítiques
extremes és identificat com a xenòfob. En Josep Maria Sala, persona força
coneixedora de l’humus popular des de fa molts anys, pensa que l'immigrant
suscita en moltes ocasions recances i genera temors, però que en cap cas
aquesta actitud pot considerar-se odi o animadversió, agressivitat o
enfrontament amb els immigrants.
Davant d'aquesta precisió terminològica, darrera la qual
s'expressa una rigor conceptual, s'obrí una petita discussió sobre el tema. La
majoria encaminades a reconèixer que davant els immigrants poden coexistir dues
actituds que no sempre són seqüencials.En uns casos pot haver-hi preocupació i
fins i tot fòbia als immigrants, però sense manifestar cap comportament
agressiu vers ells, mentre que en altres ocasions el que es produeix és una
resposta plena d'odi amb comportaments violents contra ells. Eulàlia Vintró,
una de les persones participants en l'esmorzar col·loqui proposà una nova
paraula per resumir el petit debat: xenomisia, derivat del grec miso que vol
dir ordi. Penso que l’ús de la paraula aportada per Eulàlia Vintró, per altra
part lògica per la seva condició de catedràtica de grec, ajudaria a tenir més
cura alhora d'abordar els diferents sentiments expressats per les persones
davant dels immigrants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada