Interacció i diàleg intercultural

Fa pocs dies, es presentà el llibre blanc Barcelona, capital d’un futur estat editat per l’ajuntament de Barcelona. He tingut l’honor d’escriure el capítol Barcelona, capital per a tothom que és una petita reflexió sobre la nova perspectiva que han de tenir comprensió del fet immigratori a la ciutat de Barcelona. L’entrada al blog és una part d’aquest article.

El model intercultural per gestionar la diversitat es fonamenta en la integració de l’heterogeneïtat com un aspecte de la convivència cívica, en l’atorgament i la protecció dels drets ciutadans dels nouvinguts i el reconeixement dels aspectes positius d’aquesta diversitat. La gestió de la diversitat de la ciutat és interacció i diàleg cultural. Sense la interacció, difícilment sorgirà el sentiment de pertinença necessari per cohesionar socialment la ciutat.

Gràcies al diàleg intercultural, les persones integren les seves identitats particulars en un projecte compartit de fer ciutat. Les autoritats municipals d’aquesta Barcelona capital ideal han de transmetre als barcelonins la importància de la diversitat en la definició del projecte de ciutat. Això comporta permeabilitat de la ciutat a la importància de la diversitat i el compromís de fer participar els barcelonins, sense exclusió, en la construcció del projecte de ciutat. Forma part de la tradició de Barcelona considerar que els homes i les dones d’aquesta ciutat volen viure junts i en pla d’igualtat sense que això comporti anul·lar les diferències en benefici d’una falsa homogeneïtat. La gestió de la diversitat cultural necessita la participació ciutadana per tal de poder expressar el sentit del valor de la diferència. Participació ciutadana i gestió de la diversitat cultural es potencien i es necessiten.

La perspectiva intercultural entén la diversitat com una oportunitat per afavorir la creativitat i la innovació present a la ciutat, i orientar-les cap al seu desenvolupament humà, social, cultural i econòmic. La governança de Barcelona ha d’incorporar aquesta perspectiva. Les xarxes de participació ciutadana, les institucions de representació política i les estructures de govern de la ciutat han de recollir, amb tota claredat possible, que la ciutat és plural i diversa. No hi ha d’haver restriccions a l’hora de preveure que persones d’origen immigrant assumeixin responsabilitats polítiques i socials.