Antecedents de l’Islam 19. Els natzarens i els àrabs retornen fracassats a Síria

Un cop fracassada la reconquesta de Jerusalem, el natzarens i els seus aliats àrabs retornen a Síria. La tornada a Síria no fou fàcil. ¿Com reintegrar aquestes persones a la vida sedentària, o als caravanserrall, o la vida de la tribu, o a les caravanes monòtones quan fervor religiós quan poc anys enrere havien estat enfervorides i exaltades per participar a l’expedició promoguda pels perses contra els romans? La tornada de Jerusalem fou considerada una fracàs perquè no havia vingut el messies esperat no havia arribat. Els experts suggereixen que els quraixites, persones de mentalitat simple i senzilla, haurien tingut greus problemes per integrar aquesta experiència de fracàs.

És en aquest context quan probablement s’enforteix el paper dels principals dirigents del quaraixites, entre els quals deuria sobresortir una persona anomenada Muhàmmad. Aquest era un líder polític i religiós àrab participant en l’aliança del natzarens. Poc a poc aconsegueix, el grup inicial dels quraixites que havien pretès conquerir Jerusalem, es deuria anar ampliant  amb altres tribus àrabs veïnes. És probable que durant aquest període els natzarens es dedicaren a ampliar el seu adoctrinament religiós dels àrabs. Aquest treball cohesionà el grup d’àrabs aglutinats sota el lideratge d’una persona anomenada Muhàmmad. Per la seva part, els natzarens, del fracàs de l’experiència de Jerusalem, conclouen que, malgrat el fracàs, la conquesta de la ciutat fou possible gràcies al coratge dels guerrers àrabs. Per això, els natzarens s’esforçaren en reforçar la seva aliança amb els àrabs i ampliar-la a més tribus, ja que no volien renunciar a la conquesta de Jerusalem.